¿Enterrament o incineració? L’impacte ambiental de les despulles

Com es mesuren les emissions associades a cada opció? Quins altres efectes negatius tenen en el medi?
Féretre blanc dins un cotxe fúnebre

L’escalfament global i el canvi climàtic han passat a primer pla com un tema clau per al desenvolupament sostenible. Des de la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (UNFCCC) i el Protocol de Kyoto del 1997, tant les autoritats com les empreses han desenvolupat diverses mesures per reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEH). El sector funerari no ha estat precisament el primer sector a sumar-s’hi però, a poc a poc, algunes funeràries estan adoptant mesures per reduir els GEH de les seves activitats, bé a través de la reducció del consum d’energia dels seus crematoris i tanatoris, bé incorporant cotxes elèctrics o híbrids a la seva flota. També s’estan introduint productes amb menor impacte ambiental, com fèretres de fusta certificada, recordatoris de paper reciclat o urnes biodegradables.

 

La contaminació del sector funerari

És complicat especificar les emissions de GEH de tota l’activitat funerària al país. Les activitats pròpiament contaminants del sector funerari i dels productes que s’hi empren queden diluïdes en diferents capítols de l’Inventari Nacional de Gasos d’Efecte Hivernacle. Encara que no tinguem descrits els efectes ambientals de l’activitat funerària, les prop de 150.000 cremacions i més de 260.000 inhumacions anuals a l’Estat espanyol deixen una petjada ecològica.

L’any 2014, un dels principals grups funeraris va calcular per primer cop la seva petjada de carboni. L’activitat incloïa diversos tanatoris (amb gairebé 10.000 serveis anuals), crematoris (més de 6.000 serveis) i cementiris (més de 4.000 serveis), les oficines de tramitació i el centre d’operacions. Va sumar les emissions:

  • Directes: GEH que es produeixen per la combustió de gasoil o gas natural a les calderes d’aigua sanitària i calefacció als tanatoris i oficines, als crematoris, i per la combustió de gasoil a la flota de vehicles. Eren gairebé un 30% del total.
  • Indirectes associades al consum d’energia: GEH emesos durant la generació de l’electricitat consumida per la funerària però que ocorre físicament a les centrals productores. Eren més del 30% del total.
  • Indirectes no incloses a l’apartat anterior: GEH emesos per a la producció dels combustibles fòssils, la fusta dels fèretres o els productes químics emprats en la tanatopràxia, pel desplaçament dels treballadors fins al lloc de treball, i les emissions associades a la gestió dels residus generats. Eren gairebé el 40%.

La petjada de carboni mitjana resultant superava els 240 kg CO2 equivalent per servei prestat. És una de les dades més aproximades i actuals de la petjada de carboni d’un servei funerari a l’Estat. Aquest valor seria equivalent, segons dades de l’Environmental Protection Agency (2017) al total de carboni que segrestarien unes sis coníferes cultivades durant 10 anys. O les emissions de CO2 que generaria el consum de mig barril de petroli.

 

Terra o foc

Un funeral ens obliga a prendre desenes de decisions. Un dels primers interrogants als quals ens enfrontarà la funerària serà: cremació o enterrament? La comparació és complexa. En contra de l’enterrament sorgeixen, entre d’altres, els arguments següents: l’ocupació d’espai, que resta hipotecat, la incorporació a l’entorn de materials sintètics o tòxics del fèretre (com teixits acrílics o vernissos de base dissolvent), i l’impacte ambiental de la gestió dels cementiris (per exemple, dels residus florals i dels lixiviats dels nínxols). Els principals arguments en contra de la cremació se centren en el consum d’energia i el combustible fòssil que es crema als forns; a la proliferació d’urnes i materials no biodegradables en entorns naturals, i la contaminació atmosfèrica i els efectes sobre la salut humana dels crematoris.

Identificar quina opció és la menys perjudicial per al medi ambient depèn, en gran mesura, de la regulació funerària, que concreta què entenem per cremació i enterrament i condiciona la balança de les virtuts ecològiques. Idealment, i sense valorar l’ordenació urbanística, inhumar un cos a la terra, sense fèretre i convenientment allunyat d’aigües subterrànies, semblaria l’opció de menys impacte ambiental. Però, mentre la legislació espanyola no permeti l’enterrament del cos en contacte directe amb la terra, no es pot considerar. L’excepció, no exempta de polèmica, són alguns cementiris que permeten aquesta pràctica en funerals de certes religions.

L’impacte ambiental d’una cremació varia depenent de la instal·lació, però també del material del fèretre i del que conté

Per altra banda, des que el 1964 la doctrina catòlica va acceptar la pràctica de la cremació, més d’un terç dels sepelis que se celebren a Espanya són incineracions. La regulació que fa referència al consum de combustibles fòssils, filtres d’emissions, proximitat a habitatges o requisits de materials que entren al forn, no està unificada (cada comunitat ha regulat al seu criteri, i els municipis poden establir requisits extra). Per això, l’impacte ambiental d’una cremació varia depenent de la instal·lació, però també del material del fèretre i del que conté.

 

Les cendres són un problema ambiental?

Està força estesa la idea que el principal impacte ambiental del sector funerari és la dispersió de les cendres dels difunts. Resulta sorprenent, ja que les cendres són el producte de la combustió de la matèria orgànica del cos difunt i del fèretre. Només en queden substàncies inorgàniques no combustibles, com sals minerals. Tots els metalls del fèretre o les possibles pròtesis s’extreuen de les cendres que s’entreguen a la família i es reciclen. Per altra banda, les substàncies tòxiques volàtils que es generen a la combustió haurien de quedar atrapades als filtres

Les cendres funeràries no són un problema ambiental. L’impacte ambiental significatiu d’una cremació pot provenir de la resta de materials que sovint s’abandonen al costat de les cendres per una banda, i de les emissions del crematori, per l’altra. Cintes, flors de plàstic, la pròpia urna metàl·lica, plaques commemoratives, figures religioses i altres objectes propis del difunt que acostumen a acompanyar les cendres. És cert, però, que dispersar les cendres en llocs evocadors amb un significat especial (com espais naturals, esglésies i monuments), ha generat alguns problemes per sobrefreqüentació. És conegut el cas d’Almonte (Huelva), on els aiguamolls d’El Rocío mostraven urnes, flors i ornaments funeraris quan baixava la marea.

Alguns cementiris han habilitat espais verds o boscos on està permès l’enterrament d’urnes biodegradables amb cendres

Hi ha ajuntaments que prohibeixen dipositar cendres a certs indrets, però tampoc no existeix a l’Estat cap normativa de caràcter general que en reguli el destí, ni l’obligació de dipositar o sepultar les cendres a l’interior d’un cementiri. Actualment només un terç de les urnes acaben a recintes funeraris, en sepultures tradicionals o columbaris. Alguns cementiris han habilitat espais verds o boscos on està permès l’enterrament d’urnes biodegradables amb cendres. És el cas del jardí de les aromes al cementiri de Montjuïc de Barcelona, el bosc del silenci al Cementiri de Collserola, o els espais d’Arbre familiar, Bosc de la calma o el Camí del bosc al cementiri de Roques Blanques al Papiol, per exemple. Es desconeix el destí dels altres dos terços d’urnes.

L’altre focus de contaminació d’una cremació provindria de les emissions dels forns. Segons la “Radiografía del Sector Funerario. 2017” de Panasef, existeixen 380 crematoris a Espanya que realitzen, entre tots, 452 incineracions diàries, de mitjana. Per tal d’augmentar la temperatura de les cambres fins als 700 – 850ºC els forns cremen combustibles fòssils que generen GEH. I a més, ben pocs disposen de filtres adequats per retenir certs tòxics que es poden generar a altes temperatures. Tot i que els crematoris estan sotmesos a controls d’emissions periòdics i que la regulació relativa a les emissions és exigent, difereix segons el racó de la península. Cal dir però que, davant del còmput d’emissions d’altres sectors industrials, s’ha de relativitzar l’impacte ambiental dels crematoris, almenys pel que fa a emissions de GEH.

El destí de les despulles, però, no és l’únic factor a considerar quan es vol minimitzar l’impacte ambiental d’un funeral. En un ecofuneral es tenen en compte també els materials del fèretre, el tipus d’ornaments o les característiques dels recordatoris.


Marta Pahissa Espluga

Marta Pahissa Espluga

Ambientòloga experta en ecofunerals


Leave a Reply