El futur dels arrossars

Com afecta l’emergència climàtica a la producció d’arròs del Delta? El mar guanya terreny als arrossars, posa en risc el consum d’arròs de proximitat i compromet el futur dels pobles de la zona.

Qui més qui menys hi ha anat alguna vegada a contemplar els seus paisatges i la seva biodiversitat. El Delta de l’Ebre, tram final del segon riu més cabalós de la península ibèrica i segon delta en extensió de la Mediterrània occidental, és un lloc únic al litoral català. Però, sobretot, i potser sense saber-ho, tothom n’ha menjat els seus arrossos.

El conreu de l’arròs és la principal activitat econòmica del Delta. Al seu voltant hi giren altres sectors, com l’agroturisme, la restauració o el musclaire. Si la geomorfologia de la zona ja fa del Delta un lloc complex i fràgil, la interdependència entre els seus sectors econòmics el fan una zona complexa també socioeconòmicament. Per si això no fos poc, se la considera una zona de risc d’inundació en els propers anys. El temporal Gloria ja n’ha anticipat els efectes a principis d’aquest any. Segons l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic (OCCC), cap altre territori de Catalunya d’aquestes dimensions corre, avui, un risc semblant, una dada que corrobora el Global maps for multiple scenarios and elevation datasets, elaborat per Surging Seas.

Des del territori, però, la pagesia i les entitats ecologistes defensen que els problemes que han d’afrontar no només són causats pel canvi climàtic, sinó que són fruit de dècades d’inacció política. Malgrat les adversitats, el sector arrossaire té molt clar que el Delta es pot salvar i que tothom s’ha d’implicar per fer-ho.

 

L’origen de l’arròs que mengem

Actualment, viuen al Delta de l’Ebre més de 61.000 persones. Hi viuen i en viuen. Els arrossars ocupen més del 65% de la superfície del delta i un 77,6% de les terres llaurades (unes 21.000 hectàrees), amb una producció mitjana de 6.512 quilos d’arròs per hectàrea, segons dades de l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic (OCCC) a Accions per al Clima al Delta de l’Ebre (ACDE).

La cooperativa Arrossaires del Delta de l’Ebre és una de les més grans de l’Estat espanyol. Gestiona 50 milions de quilos d’arròs aportats per les seves gairebé 2.000 sòcies dedicades al cultiu. D’aquí prové la major part de l’arròs produït al Delta, tant el rodó com el bomba, que es comercialitza a través de l’empresa Nomen. Al Delta, a més, també s’hi fa arròs ecològic. Amb 42 hectàrees de cultius i una producció més reduïda (130.000 quilos d’arròs aquest 2019), Riet Vell és una de les empreses que en pot viure. A banda de 200 sòcies, té com a accionista l’organització SEO/BirdLife, que treballa per la conservació del Delta des dels anys noranta. Juan Carlos Cirera, director de Riet Vell, comenta que “el cultiu ecològic és més complicat que el convencional”, però tot i així, observa que “hi ha interès; abans érem els únics i ara ja hi ha set o vuit productors”.

L’arròs cultivat al Delta –l’Illa de Riu, el Nomen, el Montsià, el Bayo o el Riet Vell, entre d’altres– es consumeix “a la zona, a la resta de Catalunya i a l’Estat espanyol, i una petita part s’exporta”, explica Raul Arques, pagès soci d’Arrossaires del Delta i membre de la sectorial de l’arròs de la Unió de Pagesos de Catalunya (UP). “La gent que viu al Delta consumeix un percentatge superior d’arròs de la zona, comprat en cooperatives, respecte a la gent que no viu al Delta”, observa Cirera. El seu arròs ecològic es ven a Catalunya (55-60%), a la resta de l’Estat (40%) i una petita part d’exportació a països europeus (10%).

Des del 2013, l’exportació d’arròs ha disminuït gairebé un 70% i n’ha augmentat gradualment el volum d’importació

Hi ha, doncs, un cert nivell d’autoconsum. Tot i així, Arques comenta que “ens estem queixant de la intrusió en el mercat d’un arròs més barat que ve d’altres països, com passa amb altres sectors”. Segons dades del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya, des del 2013 l’exportació d’arròs ha disminuït gairebé un 70% i n’ha augmentat gradualment el volum d’importació. L’arròs que ens arriba, ordenat pel volum d’importacions el 2019, ve de Cambodja (22,89%), Tailàndia (21,29%), el Pakistan (13,08%), Itàlia (10,79%), França (10,09%), els Països Baixos (6,91%), Guyana (4,31%) i l’Índia (4,26%). El 6,38% restant correspon a exportacions d’altres països no especificats.

“I tant que em preocupa”, afirma Lourdes Gisbert, pagesa de Sant Jaume d’Enveja que treballa com a administrativa en una explotació agrària. Gisbert defensa que la diferència de preu, a més, no és gens elevada: “Un quilo d’arròs costa 1 euro. Si mires per comprar-ne a 0,85… va de cèntims”. L’etiquetatge d’origen no és gaire exigent i “no resulta fàcil saber l’origen de determinades partides; pot passar perfectament que Itàlia compri arròs a Alemanya, però que Alemanya l’hagi comprat a Cambodja”, explica Cirera.

Més enllà del consum, però, la producció d’arròs s’enfronta a altres problemàtiques en el present, que l’amenacen de cara al futur. El temporal Gloria ha tingut efectes devastadors a la zona, però des del territori denuncien que és a causa de les mesures (no) preses en el passat que s’ha vist tan afectada. La llevantada, diuen, haurà servit per evidenciar una realitat existent des de fa molt de temps.

 

El Gloria, la punta de l’iceberg dels problemes del Delta

Pèrdues ruïnoses, mesures de pa sucat amb oli, un 20% de pèrdua de producció a les hectàrees afectades, 2.600 hectàrees inundades pel mar. Són algunes de les dades i valoracions que fa la pagesia afectada pel temporal. “Preveiem que es perdran uns 4 milions de quilos d’arròs; això significa uns 1,2 milions d’euros”, denuncia Albert Pons, responsable del sector arrossaire d’Unió de Pagesos.

El mar, durant el Gloria, va pujar 70 cm. Des de la Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE), Susanna Abella considera que el temporal “ha conscienciat a molta gent, sobretot de fora de les terres de l’Ebre, que ara ha vist que en una nit el mar pot entrar molts quilòmetres endins. Però nosaltres aquesta alarma la tenim interioritzada”.

L’impacte del Gloria al Delta de l’Ebre, des de l’aire | Font: Bombers

Des del territori, de moment no se’n pot fer una valoració econòmica. Pel que fa a la morfologia del Delta, Eloi Nolla, coordinador de l’àrea d’energia d’Ecologistes en Acció i militant del grup de Tarragona, demana que “no avancem catàstrofes; molt probablement el mar es retirarà, tornarà a sortir la banya i, passat l’estiu, es podrà fer una valoració definitiva de com ha quedat”. I és que un Delta “és un ecosistema viu, en continu moviment”, recorda. “Guanya terreny per una banda i s’escurça per una altra, d’una forma totalment natural. Els seus moviments depenen de molts factors, com són els llims que baixen del riu o les corrents marines”. Aquest equilibri riu-mar, però, viu una situació crítica.

 

El problema del Delta, riu amunt

És una evidència que els impactes relacionats amb el canvi climàtic –l’augment de la temperatura, menys pluges durant l’estiu, menys gruix de neu als Pirineus, pujada del nivell del mar, més plagues –tenen un efecte important en el Delta. Però són sobretot l’escassetat d’aigua del riu i la manca de sediments actuals el que gairebé tothom apunta com a problemes més urgents a resoldre.

Són l’escassetat d’aigua del riu i la manca de sediments el que gairebé tothom apunta com a problemes més urgents a resoldre

“El 95% de l’aigua potable a la conca de l’Ebre es destina a l’agricultura, i la part més important d’aquesta són els arrossars”, explica Nolla. “Hi ha una despesa d’aigua sobredimensionada, però la part positiva és que reté la falca salina”; és a dir, contribueix a contenir el mar i evitar que es creï un terreny salinitzat. Però les limitacions d’aigua al tram final de l’Ebre perjudiquen la viabilitat del cultiu. L’estimació de cara als propers anys, segons dades de SEO/BirdLife, és que per al període 2040-2069 es redueixi el cabal mitjà de l’Ebre en un 20%. Quant a la salinitat, en el pitjor dels casos plantejat al document ACDE de l’OCCC, “s’incrementaria fins a 3 vegades al 2100”. Com que la producció d’arròs és oposada a la salinitat del sòl, “la tendència comuna en tots els escenaris és una disminució de la producció de l’ordre del 10%”.

La pujada del nivell del mar també preocupa a la pagesia i a les entitats en defensa del Delta. Des d’Arrossaires del Delta, Arques afirma que és “l’enemic número u”. No obstant, des de la PDE, Abella evidencia que “la pujada del nivell del mar serà difícil d’evitar, ja que és una qüestió global” i, en canvi, “no abordar la qüestió dels sediments del riu sí que és renunciar a com s’ha creat lo Delta”. Amb la llevantada han aparegut moltes veus que parlen dels embassaments amb inquietud. I és que el Delta, diu, “està desapareixent dia a dia per cada gra de sorra retingut als pantans”.

Les dades parlen per si soles. Més de 120 embassaments de més d’un hectòmetre cúbic retenen el 99% dels sediments que haurien d’arribar al Delta, segons SEO/BirdLife. S’estima que, abans de la construcció dels pantans, l’Ebre aportava entre 400.000 i 2.000.000 de tones de sediments per any al Delta. En l’actualitat, s’estima que n’aporta 1.600. “Tot i que els pantans fan la seva funció de reserva d’aigua i de contenció del riu, des d’Ecologistes en Acció fa anys que reivindiquem que es pugui provocar que baixin més llims”, denuncia Nolla.

Més de 120 embassaments retenen el 99% dels sediments que haurien d’arribar al Delta

La majoria dels embassaments, a més, van ser creats durant la dictadura. Des d’aleshores “a la conca de l’Ebre hi ha hagut problemes”, denuncia Abella. Aquesta opinió és força compartida entre la pagesia. “Em sorprèn molt quan diuen que nosaltres no hem de modificar el Delta, que l’hem de deixar fer”, diu Lourdes Gisbert. “La mà de l’home ja hi ha influït durant anys!”. Raul Arques també lamenta que “la forma de gestionar els embassaments estigui decantada a fer llum, no a regar. Se n’aprofiten les empreses hidroelèctriques, que potser haurien de canviar la forma de fer llum. Aquí tots estem canviant la forma de fer les coses, de forma més ecològica. I ells no”, critica.

 

La desaparició del Delta, una responsabilitat política

L’Oficina Catalana del Canvi Climàtic ja apuntava, a l’Estudi del Delta de l’Ebre (2008), que el Delta es podia preservar aplicant les mesures adequades. Una dècada després, al document ACDE exposen que “la desaparició d’aquest tros de país és causada per quatre factors”, i que tan sols un d’aquests és natural. Queda força clar, doncs, que és l’acció política la que pot frenar la desaparició del Delta.

“La paraula desaparició és molt forta”, considera Albert Pons, de la UP. “De moment parlem de regressió. Al segle XXI tenim molts mitjans al nostre abast per revertir aquesta situació”. Arques, però, comenta que “una de les coses que diem és que no volem ser els primers refugiats pel canvi climàtic a Europa. Això ho diu tot”.

El Delta de l’Ebre a vista de satèl·lit el dimarts, 22 de gener | Font: Satèl·lit Sentinel-1

La Confederació Hidrogràfica de l’Ebre tot just acaba d’obrir el període de sis mesos de consulta pública de l’Esquema Provisional de Temes Importants, la següent fase de revisió del Pla Hidrològic de l’Ebre. “Serà l’última oportunitat per a què les administracions demostrin que aposten per una transició ecològica justa en matèria d’aigües”, consideren des de SEO/BirdLife. No obstant, des de la PDE, Abella exposa que estan “molt decebudes amb la Confederació, perquè nega tàcitament que la subsidència existeixi. És una irresponsabilitat”, afirma.

La crítica a les administracions és una constant. “La paraula que les defineix és inacció”, afirma amb contundència Albert Pons, d’Unió de Pagesos. Abella també critica que els plans de gestió mediambiental de la Generalitat siguin tan genèrics. “No concreten quines son les necessitats de cada espai natural”. Fins i tot l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic, tot i exposar que “el marc de polítiques existents és ampli”, evidencia que “la manca de coordinació institucional dificulta el plantejament integrat del territori i esdevé una barrera per a l’optimització de les mateixes”. Des d’Ecologistes en Acció, Nolla opina que “no hi ha cap partit sensible a la batalla contra el canvi climàtic. Dubtem que hi hagi sensibilitat política com per fer-hi front”.

 

Mesures polítiques, a curt i llarg termini

Des del territori, a curt termini i sobretot per als qui han patit els efectes del temporal, es demanen mesures compensatòries. Raul Arques comenta que “lo departament d’Agricultura es va reunir amb el sector arrossaire i es va comprometre a fer un seguiment”. També existeixen els Ajuts d’Estat per a casos extrems. “Demanem mesures compensatòries, que podrien revertir en l’IRPF, en l’IBI o en exempcions de les quotes de la Seguretat Social”, explica Albert Pons, de la Unió de Pagesos.

Quant a les mesures a mig i llarg termini, actualment tots els sectors socioeconòmics del Delta i els seus ajuntaments formen part d’una Taula de Consens. “Estem mirant de posar la confiança en ells, sembla ser que ara sí que tenen gent preparada”, comenta Lourdes Gisbert, amb cert recel. Dins de les mesures que es proposen també des de l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic hi ha, per una banda, fer que arribi més aigua i sediments al delta, i per una altra, les alternatives d’enginyeria clàssica, com espigons, esculleres, murs perimetrals o dics. Aquest últim tipus de mesures és criticat pels grups ecologistes. Eloi Nolla considera que “és important no caure en la temptació de posar barreres artificials: produeixes al costat una sèrie de canvis, per exemple en les corrents marines”. Des de la UP, Pons demana “mesures més dures per protegir el camí de guarda, l’espai natural d’arena que separa el mar dels camps de cultiu”.

Dins de les mesures hi ha fer que arribi més aigua i sediments al delta i les alternatives d’enginyeria clàssica

A tot això, sorgeix la pregunta de què passarà amb l’arròs i com s’adaptarà a les noves condicions del Delta. “S’està començant a plantejar un altre tipus de conreu amb menys despesa d’aigua i varietats d’arròs que s’adaptin a la salinització”, explica Nolla. Des d’Arrossaires del Delta, però, Raul Arques comenta que “de moment el sector no ho contempla. És tirar la tovallola, és assimilar que mos haurà d’entrar la mar”. Lourdes Gisbert tampoc se’n mostra partidària: “La regressió continuarà i, llavors, què farem? Que l’arròs creixi al mar?”.

 

Què hi podem fer les consumidores?

Mentre pagesia, entitats i administracions busquen consens sobre com revertir la situació crítica al Delta, les consumidores podem aportar el nostre gra d’arròs per poder continuar consumint un producte de proximitat i contribuir a la seva preservació.

Des d’Arrossaires del Delta, Raul Arques explica que “el discurs de l’agricultura catalana avui dia és el de conscienciar el consumidor de comprar producte de proximitat, que a més s’haurà cultivat seguint les restriccions de la Unió Europea en relació als productes químics pel cultiu, i serà més sostenible a nivell de combustibles per al transport”. Per la seva banda, Juan Carlos Cirera demana que les consumidores es preocupin d’assegurar-se que l’arròs que compren és cultivat, elaborat i envasat al Delta.

També es pot contribuir a iniciatives del delta i per al delta, com la de la marca Segadors del Delta, que des del 2010 destina l’1% dels beneficis de la comercialització a la conservació del Parc Natural. També des de Nomen s’ha impulsat recentment Nomen Earth, un producte amb el qual l’empresa es compromet a invertir el 100% dels beneficis de les seves vendes a finançar accions a favor del medi ambient.

Pel que fa al producte ecològic, podem consumir l’arròs de Riet Vell, que, a més, treballa des dels criteris de l’economia social i solidària. Des d’Arrossaires del Delta, Raul Arques comenta que “cada vegada se’n fa més”, d’arròs ecològic, però que “no tot lo mercat està disposat a pagar la diferència; la producció podria ser tota ecològica si hi hagués més gent disposada a comprar-la, o si des de l’administració se’ns compensés. Ara per ara, encara no pot ser-ho”.