Condons i consum conscient: el que cal saber

Sabies que la majoria de preservatius es fabriquen al sud-est asiàtic? Et preocupa quins additius contenen? El material més utilitzat per fabricar-los és el làtex natural, però són biodegradables?
Condones rojos envasados
Share on FacebookTweet about this on TwitterShare on LinkedInPin on PinterestShare on Google+Email this to someone

L’ús de preservatius és una de les mesures més eficaces i habituals per evitar que el coit derivi en embarassos no desitjats o en infeccions de transmissió genital. Coneguem una mica millor aquest producte.

 

Làtex asiàtic

El làtex és la principal matèria primera per fabricar condons. És una emulsió lletosa que es fa servir per, entre altres coses, produir cautxú, que s’usa en l’elaboració de pneumàtics, adhesius, productes impermeables… Pot ser d’origen natural o sintètic (generalment obtingut a partir de derivats del petroli). La immensa majoria dels preservatius que trobem al mercat són de làtex natural. Es pot obtenir de la saba de diverses plantes, però gran part del que es destina a ús comercial s’extreu de l’escorça d’un arbre, la siringa (Hevea brasiliensis), cultivat principalment al sud-est asiàtic. Les plantacions de siringa se solen explotar, com les d’altres cultius amb finalitat industrial (palma, coco, etc.), segons la concepció extractivista de la natura. No obstant això, existeixen iniciatives que obtenen el làtex de forma sostenible i amb beneficis socials.
L’al·lèrgia o intolerància al làtex d’algunes persones ha impulsat la fabricació de profilàctics a partir d’altres materials, tots ells derivats d’hidrocarburs. El més habitual és el poliuretà, tot i que se’n fan servir d’altres com el poliestirè o vitril. Sembla que el poliuretà ofereix alguns avantatges “tècnics” respecte del làtex, ja que condueix millor la calor i permet fabricar condons més fins i resistents.

Additius

En el procés de fabricació dels preservatius es fan servir ingredients i additius amb funcions lubricants, estabilitzants, antioxidants, etc. Són d’origen sintètic, i algun d’ells és controvertit.

Por exemple, els parabens, conservants força sospitosos d’alterar la nostra producció d’hormones. Actualment diverses marques anuncien a l’etiquetatge que els seus productes no contenen parabens… tot i que sí que poden contenir altres composts controvertits, com el propilenglicol o la cera de parafina (DEA).
Un altre compost problemàtic i habitualment present als condons són les nitrosamines, una família de substàncies cancerígenes que també trobem en alguns aliments –en més quantitat en carns i peix processat o fumat–, al fum del tabac o l’aire urbà. La seva funció és millorar l’elasticitat del producte. Hem consultat alguns estudis científics però no hem trobat una conclusió àmpliament acceptada sobre el grau de migració de nitrosamines al nostre organisme relacionat amb l’ús de preservatius, ni sobre la seva perillositat.
També és freqüent l’ús de caseïna, una proteïna làctia. Aquesta dada és interessant per als qui escullen no consumir productes d’origen animal. Existeixen algunes marques que comercialitzen condons “vegans” que fan servir altres additius en lloc de caseïna.

Com que actualment no és obligatori posar la composició completa a l’envàs dels preservatius, no podem descartar la presència d’aquests additius, excepte si el fabricant ho indica expressament.

 

Multinacionals i deslocalització

Les marques més esteses pertanyen a grans multinacionals. En concret, Durex pertany a Reckitt Benckiser (Clearasil, Strepsils, Finish, Calgon, Woolite, AirWick, Cillit Bang, Veet, Harpic…), i Control a Artsana (Chicco, Boppy, neoBaby, Pic, Lycia). I fa anys que comença el procés de deslocalització cap el sud-est asiàtic, avui pràcticament generalitzat. Control va tancar la seva última fàbrica a Espanya el 2013. Tot i que, per sort, també aquí hi ha algunes excepcions.

Residu

Els preservatius de làtex natural són tan sols “relativament biodegradables”, ja que el làtex ha estat “vulcanitzat” (mitjançant calor, per endurir-lo) i solen contenir additius que n’alenteixen la degradació. Els condons de materials alternatius derivats del petroli no són biodegradables. Per tot plegat, el més adient és llençar els condons a la fracció de rebuig de residus. Sobretot, ¡no els llencem al vàter!

Share on FacebookTweet about this on TwitterShare on LinkedInPin on PinterestShare on Google+Email this to someone

Toni Lodeiro

Divulgador i consultor en nova cultura del consum (Opcions Consultoria) | facebook.com/toni.lodeirozas | @tonilodeiro | tonilodeiro.net