Comprar sense residus: repte compartit

Comprar sense que se'ns ompli la casa de residus no és fàcil, però cada vegada tenim més aliats per aconseguir-ho, com els comerços verds.
Dispensador de cereals habitual en comerços verds.
Share on FacebookTweet about this on TwitterShare on LinkedInPin on PinterestShare on Google+Email this to someone

En les últimes dècades hi ha hagut un augment exponencial de l’ús de plàstic i altres elements d’un sol ús en el mercat. Ens omplim, o ens omplen, la casa de residus sense que ens n’adonem. Una entrada i sortida constant d’envasos, paper de plàstic transparent, embolcalls, palletes, tampons, tovalloletes i molt més. Objectes convertits en residus després d’una vida útil molt curta.

­
El plàstic és l’element més utilitzat per a aquests usos. Com a conseqüència, actualment podem parlar d’una sobrefabricació i sobresaturació de plàstic a escala mundial. Els plàstics es fabriquen a partir del petroli- un recurs no renovable- i tenen, per desgràcia, en aquests casos, una vida massa curta i contaminant.

­
Actualment, la gran majoria de les grans superfícies i supermercats, per qüestions purament econòmiques i de màrqueting, prioritzen aquest tipus d’oferta de producte envasat i, a més, de qualitat qüestionable. Els fabricants i els distribuïdors trien l’estil de vida de les persones consumidores: estan decidint per nosaltres! Posen la quantitat d’unitats que volen en un envàs i, moltes vegades, les persones –que potser viuen soles o en parella– compren l’única opció que hi ha –un pack– i acaben llençant-ne la meitat, afavorint el malbaratament alimentari.

­

Però es treuen de sobre qualsevol responsabilitat argüint que són sistemes reciclables i que compleixen la normativa vigent. Aquí tenim un comentari dirigit a una cadena comercial molt coneguda i la seva resposta: “Magdalenas envasadas de una en una? #FueraElEnvase Si las colocas en una cajita metálica  se almacenan perfectamente! No más envoltorios innecesarios! @Mercadona”. Resposta de Mercadona: “Todos nuestros envases cumplen con las normativas sanitarias y ambientales: son reciclables y deben depositarse en el contenedor amarillo para que sean correctamente reciclados. Gracias.

­
L’excusa que són reciclables ja no serveix a moltes persones. Ara se sap que la gran majoria d’aquests “plastiquets” no s’acaben reciclant, tot i ser reciclables! I no és culpa del ciutadà que separa ni del que no separa. Sinó del seu dissenyador i fabricant i de qui li ho permet.

­

­

­

La solució i les responsabilitats

L’única solució és:

  • evitar la fabricació d’envasos efímers i contaminants,
  • oferir el producte a granel o
  • substituir allò que sí que és “necessari” per elements reutilitzables o biocompostables (posem necessari entre cometes per allò que el que és necessari és molt subjectiu).

Però qui té la solució? Les cadenes comercials habitualment tenen una àmplia gama de productes sota marca blanca i, per tant, tenen marge per prendre decisions. Però supermercats o comerços diuen que es limiten a oferir el que els demana la clientela i que no passa res si després els envasos es reciclen. Els clients diuen que no tenen altre remei, que no tenen oferta; o que ja reciclen. L’administració o els legisladors conviuen amb una urgència mediambiental però apliquen mesures molt poc eficients en prevenció de residus.

­
Per no estancar-nos en qui és el principal responsable de la problemàtica –ho som tots–, exposarem diverses iniciatives de diferents sectors que, amb les seves accions, ja estan transformant la societat i fent passos cap al residu zero.

 

Els comerços innovadors i amb valor afegit

Ara està de moda en comunicació anunciar que “ets el primer en”, o “els 10 millors en…”. Un exemple que ens ha agradat és la notícia del “Primer supermercat lliure de plàstic a Barcelona”. De fet, a Catalunya mai s’ha deixat de vendre a granel, sobretot el petit comerç. En els últims anys, s’han afegit diversos establiments que han ampliat el ventall de productes de venda a granel, a més dels aliments frescos. Ara podem trobar botigues que ofereixen a granel llegum, pasta, arrossos, fruita seca, galetes, cereals, sabons, detergents, mel, crema de cacau, xampús, i molt més. També és més fàcil trobar productes elaborats amb material compostable o que són reutilitzables, com ara copes menstruals, compreses, bolquers, cantimplores o porta entrepans. Justament aquesta botiga-supermercat ofereix aquest tipus de productes i s’uneixen a l’onada de comerços que contribueixen a una societat sense tants residus. Si totes les botigues i supermercats apostessin per fabricants i/o proveïdors d’aquests productes respectuosos amb el medi ambient, seria un gran pas.

 

El Comerç Verd

L’objectiu del projecte Comerç Verd, impulsat per Rezero, és posar en valor el comerç que ofereix producte de qualitat, de proximitat, sense envasos d’un sol ús, amb productes ecològics i justos i/o amb productes reutilitzables. La iniciativa està pensada per afavorir el consum de productes respectuosos amb el medi ambient, reflexionar sobre els hàbits de compra i promoure els establiments de proximitat.

Imatge d'un Comerç Verd. Marta Amat.

Foto: Marta Amat

El requisit bàsic del qual es parteix per distingir un establiment com a Comerç Verd és que ofereixi productes ecològics, a granel, de proximitat, reutilitzables o de comerç just. El fet de ser petit comerç també és un dels criteris que es tenen en compte. La filosofia del projecte parteix de la base d’afavorir els establiments de barri, que dinamitzen el territori i fan comunitat. Actualment a Barcelona quasi cinc-cents establiments llueixen el distintiu de Comerç Verd i a Girona en són quasi noranta.

Distintiu comerç verd

Distintiu dels establiments de la xarxa Comerç Verd.

Les bones pràctiques que es distingeixen amb el segell de qualitat de Comerç Verd són en definitiva les que permeten al consumidor comprar de manera responsable, com ara reduir al màxim embolcalls, tenir cabassos a disposició, no presentar els productes en safates de porexpan, amb molt de plàstic o cartó o bosses innecessàries, vendre roba de producció i disseny propis o objectes de segona mà, per exemple. També es promouen els comerços que ofereixen envasos reutilitzables i estableixen un sistema de foment del seu ús. És a dir, si et preguntes on pots trobar la pasta ecològica que t’agrada a granel o s i existeix un  celler que vengui sifó al barri, consulta el web de Comerç Verd.

 

Noves tendències en el consum

Fer la compra no és només omplir la nevera o resoldre una necessitat: comprar és també decidir i incidir sobre el territori i l’impacte de la producció i per això és un procés transformador, sigui positiu o negatiu per a l’entorn.

El dret a consumir sense residus

Fa uns anys que vam fer l’última acció de compra col·lectiva, que consisteix en reunir-nos desenes de persones per anar a comprar a un supermercat i omplir les nostres carmanyoles, cabassos, carretons i envasos reutilitzables amb els productes que volem, deixant els envasos i embolcalls innecessaris de plàstic que ens obliguen a comprar en el mateix supermercat o mostrant-los al carrer. És una acció molt visual on els consumidors i consumidores demanem “El dret a consumir sense residus”.

Recentment, s’ha compartit un vídeo en el canal de comunicació BBC Radio Bristol on justament un conjunt de persones fan la compra habitual al supermercat Tesco però amb la diferència que, abans de sortir de l’establiment, hi deixen tots els embolcalls que no necessiten.

Tenim ganes de tornar a organitzar una altra compra col·lectiva!

Plastic attack!

Don't like plastic in the supermarkets? Why not bin the lot! ♻️🗑

Publicada por BBC Radio Bristol en Lunes, 26 de marzo de 2018

 

 

El consumidor amb reptes

T’has preguntat mai si podries passar tot un mes sense que entressin residus a casa?

Cinc famílies catalanes han acceptat el repte Objectiu #Rezero en 30 dies, una experiència pionera impulsada per Rezero que es pot veure en forma de websèrie. En els 30 dies del repte, les famílies han pres consciència de la necessitat de reduir els residus, han canviat hàbits de consum, han evitat productes, embolcalls i envasos d’un sol ús, han planificat la compra setmanal en comerços a granel, etc. L’eliminació de productes i envasos d’un únic ús i la seva substitució per productes i envasos reutilitzables en l’alimentació, higiene i neteja domèstica són accions que han tingut efectes positius a nivell econòmic, social, mediambiental i per a la salut de les cinc famílies.

­

Les administracions que fan passos

Per acabar amb l’abandonament de residus al medi natural, especialment plàstics, a la mar i al litoral, el govern balear ha proposat una nova llei de residus pionera que estableix un seguit d’accions com ara: la desaparició de les bosses de plàstic dels comerços el 2019; la substitució de les vaixelles d’usar i llençar de plàstic per compostables; evitar la venda de productes que continguin microplàstics o nanoplàstics i les versions no recarregables d’encenedors, maquinetes d’afaitar, cartutxos i tòners d’impressora i fotocopiadora. Al 2020, les càpsules de cafè d’un sol ús fabricades amb materials no fàcilment reciclables hauran de deixar pas a les compostables, i només es podran comercialitzar les canyetes per a begudes, els bastonets de les orelles i els bastonets per a caramels fabricats amb materials compostables, entre altres mesures.

Share on FacebookTweet about this on TwitterShare on LinkedInPin on PinterestShare on Google+Email this to someone

Rezero

Fundació Catalana per a la Prevenció de Residus i el Consum Responsable

Fundació Catalana per a la Prevenció de Residus i el Consum Responsable