On comprar roba amb impacte positiu

Nombroses empreses treballen per oferir roba lluny de les pràctiques nocives de les grans cadenes. Oferta de segona mà, teixits de materials reciclats, projectes d'inserció laboral... Tenim moltes opcions, només cal saber com trobar-les.
Compra roba conscient

Gentada als carrers cèntrics plens de botigues de roba: és una de les imatges icòniques del consumisme. Al darrere de l’aparador, però, s’hi amaguen unes dinàmiques productives que ens fan molt mal, a les persones i al planeta. Tant, que com menys roba nova ens comprem, millor.

En aquest article fem un passeig pels factors a tenir en compte, en el cas de la roba, per comprar amb criteri, la tercera clau del consum conscient, i donem un recull de recursos pràctics que ens ajudaran a comprar roba amb impacte positiu.

Moda ecoètica

Aquest terme es va encunyar més o menys alhora que naixia Slow Fashion Next, una iniciativa que l’entén com roba feta satisfent al màxim possible tres factors: sostenibilitat al llarg de la cadena de producció,  condicions laborals dignes i producció local. Hi participen dissenyadors, fabricants i comerços de tot l’Estat que actualment posen al mercat prop de 200 marques de roba ecoètica.

Les podem trobar al directori Moda Impacto Positivo, que ens dona el web, contacte i característiques de cada empresa. Per ajudar-nos a buscar podem filtrar per:

  • Tipus de producte: roba de vestir d’home, dona i infantil, roba interior, d’esport, de bany o de la llar. També hi ha marques de calçat, complements, joieria i botigues (físiques, en línia i de segona mà).
  • País i ciutat on té la seu l’empresa.
  • País on confecciona la roba (paràmetre “Producen en”). De les 164 empreses productores que hi ha al directori, el 82% fan almenys part de la confecció a l’Estat espanyol (no sabem quina part).
  • Trets que en fan una opció ecoètica, com ara traçabilitat, producció local, caràcter social (inserció laboral, comerç just…), producció ecològica en algun aspecte o respecte animal.
  • Segells certificadors de producció ecològica o ecoètica, ja siguin per a productes tèxtils o per a productes en general.

Tota aquesta informació està facilitada per les empreses mateixes, a les quals Slow Fashion Next obliga a signar un paper en el qual asseguren que la informació que posen al directori és verídica.

Una altra eina per trobar moda ecoètica (i molts altres recursos per fer un consum conscient), en aquest cas en l’àmbit català, és el mapa Pam a Pam. En aquest directori podem seleccionar el sector tèxtil i obtindrem productors i botigues (la majoria a Barcelona però també a les altres capitals catalanes) amb diferents característiques positives, com ara inserció laboral, producció sostenible o segona mà.

Buscar qualitat

És important tenir-ho en compte sempre que anem a comprar, per tal d’escollir els béns que ens podran fer servei durant més temps i en bones condicions. Així reduirem al mínim la demanda de producció nova i la generació de residus. Aquí donem indicacions pràctiques i precises per saber reconèixer les peces que tenen més qualitat quan som en una botiga de roba.

De segona mà

La compra de roba de segona mà és una opció crucial, donada l’enorme pressió que la producció de roba nova posa sobre el planeta i les persones. Per sort, és fàcil de trobar-ne: fa dècades que per tot el territori hi ha entitats, en molts casos d’economia social o que formen part de Càritas, que recullen roba i la posen a la venda o en donen a col·lectius desafavorits, posant en pràctica el que ara es coneix per economia circular. Solidança/Roba Amiga i Engrunes són dues de les entitats més veteranes que fan possible la reutilització de la roba mitjançant la inserció sociolaboral de col·lectius en risc d’exclusió.

 

Dintre de l’economia social i solidària

La inserció sociolaboral és un dels trets més presents en l’univers que es coneix per economia social i solidària (ESS), que es pot definir com el conjunt d’iniciatives socioeconòmiques que prioritzen la satisfacció de les necessitats de les persones per sobre del lucre i actuen orientades per valors com l’equitat, la solidaritat, la sostenibilitat, la participació, la inclusió i el compromís amb la comunitat.

Sobretot des de l’inici de la recuperació econòmica el 2014, hi ha un auge de projectes d’ESS que han optat pel sector tèxtil com a font d’autoocupació per a persones en situació de vulnerabilitat que volen professionalitzar-se. En general duen a terme diverses fases de la cadena productiva (disseny, patronatge, tall, confecció i venda) i ofereixen vestuari únic i de qualitat. Com a matèries primeres sovint s’empren fibres reciclades o directament productes tèxtils usats. El recent estudi de Barcelona Activa (de l’Ajuntament de Barcelona) i realitzat per Setem “Exploració del sector tèxtil amb mirada d’Economia Social i Solidària a Barcelona”, que es penjarà a la xarxa properament, analitza a fons les debilitats, fortaleses, amenaces i oportunitats d’aquestes iniciatives, a partir d’una mostra de 45 petites empreses d’ESS catalanes. En coneixerem alguna a l’últim apartat d’aquest article.

Al principal portal espanyol de l’economia solidària hi podem trobar una llista d’empreses de producció tèxtil, calçat i complements de tot l’Estat.

Producció de proximitat en el sector convencional

Ja hem vist que entre les marques ecoètiques o en el món de l’ESS hi trobarem força confecció local. També en podem trobar entre les marques convencionals, i de forma lentament creixent: hi està havent una certa relocalització del teixit i la confecció. De fet la indústria del tèxtil de l’Estat segueix mantenint tota la cadena de productiva, des dels filats fins a la confecció i acabats. És més, també s’està avançant en la producció de matèries primeres locals: s’estan assajant cultius de lli al País Basc i de cotó ecològic a Còrdova, i l’Institut d’Investigació Tèxtil i Cooperació Industrial de Terrassa INTEXTER està fent recerca per desenvolupar l’ús del cànem com a fibra tèxtil. El cànem té molts avantatges agronòmics sobre el cotó.

El directori QésQ ens dóna accés a bona part de les empreses del sector tèxtil català, el pioner i el més important de l’Estat (acumula un 40% de la facturació total). Moltes són empreses petites, i és que el teixit empresarial del sector de la moda espanyol està constituït principalment per pimes i micropimes (al costat, això sí, de gegants de primera línia mundial com Inditex, Mango, Cortefiel o Desigual). Moltes d’aquestes empreses produeixen localment, ja sigui confecció o gènere de punt. Les podem contactar per saber quines ho fan.

Segells certificadors

També podem buscar marques que duguin algun segell certificador, ja sigui de producció ecològica o tenint en compte també aspectes laborals. L’exigència de les entitats certificadores varia força, com detallem en aquest article.

 

Botons de mostra

Descrivim breument cinc iniciatives amb diferents valors socials i ambientals. Totes venen en línia a tot el territori espanyol.

Iaios és una empresa de Granollers que fa jerseis i samarretes a partir de fibres de llana procedents de retalls sobrants de fàbriques de confecció. Les fibres es tornen a filar i no es tenyeixen, perquè els retalls es guarden ja separats per colors. Els jerseis Iaios no tenen cremalleres ni botons ni xapes, amb l’objectiu que sigui molt senzill recuperar-ne la fibra al final de la seva vida útil. Les peces de vestir són duradores, per una part perquè la llana reciclada és més resistent que altres fibres i, per una altra perquè es fan dissenys atemporals. Els Iaios es fabriquen a petits tallers de Catalunya. A cada jersei se li posa el nom d’una persona gran (d’aquí el nom de la marca) que ens ha aportat testimoniatges amb molt valor humà, contribuint així a mantenir present el seu llegat.

Customizando és una cooperativa madrilenya d’integració social que, exercitant el disseny creatiu, dóna una segona vida als teixits de peces de roba ja en desús. Ofereix, doncs, articles únics amb valor afegit ambiental i artístic. L’objectiu de fons és capacitar les dones que hi treballen perquè puguin ser més autònomes, en concret qualificant-se en disseny, producció o comercialització de productes tèxtils. Després poden quedar-se per formar part de l’equip tècnic de Customizando, o bé crear la seva pròpia cooperativa.
Actualment hi treballen nou dones, que expliquen que volen fugir de l’economia submergida i la dependència dels subsidis: “Som dones que hem decidit acabar amb la precària multiocupació de subsistència i apostar per la professionalització en la costura creativa”. Venen en línia peces de vestir per a dona, home i infantil, i també complements, fundes i estoigs per a oficina i fundes per a coixins.

Cotó Roig és una iniciativa al màxim de local en totes les etapes de la producció de la roba: el cotó es cultiva a la província de Sevilla amb producció integrada (que limita l’ús de pesticides i fitosanitaris), es fila a Ripoll, es teixeix a Navarcles (Bages) i a Mataró, i la confecció es fa a Mataró i a Manresa. Tots els passos es fan sota criteris de sostenibilitat; en el cas del cotó, actualment n’està assajant el conreu ecològic a Còrdova.

Empremta Raval és un taller d’estampació mitjançant serigrafia, sobre roba i també sobre paper i fusta. És un taller artesà que dóna feina en condicions dignes i formació a persones amb especials dificultats d’inserció laboral. Els teixits, les tintes i els processos s’escullen per maximitzar la qualitat i la durabilitat. El projecte és de la cooperativa Impulsem.

Marcelinus és una marca de jerseis fabricats per petites empreses del tradicional sector tèxtil d’Olot (teixidors, filatures, tintorers, confeccionistes…). Els jerseis són una reinvenció dels clàssics “Vespa”: el que portava en Marcelino Camacho, que va inspirar el nom de la marca. Alguns també es fan a partir de fibres recuperades de retalls.
Els retalls de les fàbriques que fan Marcelinus es duen als tallers d’adults que té Integra, una entitat que treballa per millorar la qualitat de vida de persones de la Garrotxa amb discapacitats, transtorns mentals o alteracions en el desenvolupament. Aquestes persones trien els retalls i en fan farciments i articles com clauers o coixins.


Montse Peiron

Responsable de recerca d'Opcions.

FacebookTwitterLinkedinPinterestGoogle+emailFacebookTwitterLinkedinPinterestGoogle+email


Leave a Reply