Comerços cooperatius: una realitat plural

Quina diferència hi ha entre una botiga ecològica de barri i un comerç cooperatiu? Com es posa en pràctica l’esperit cooperatiu en una iniciativa de certa escala? Tots els comerços cooperatius funcional igual? Donem-hi un cop d’ull.
Comerços cooperatius

La febre dels supermercats cooperatius els ha convertit en un dels temes de l’any en el món de l’economia social i solidària. L’èxit del documental sobre la iniciativa de Brooklyn, Park Slope Food Coop, ha ajudat a fer conèixer aquest model i ha generat una onada de nous projectes, encara que a l’Estat espanyol ja tenim experiències de projectes de distribució d’aliments de forma cooperativa i no tots tenen les mateixes característiques. Quins punts tenen en comú? En què es diferencien? Explorem com s’organitzen les iniciatives de comercialització que tenen (amb algunes excepcions) tres criteris:

  1. Distribueixen bàsicament productes ecològics.
  2. Tenen models de governança democràtics.
  3. Funcionen amb una infraestructura professional que pot oferir una àmplia oferta de productes i horaris assequibles a un públic ampli.

Al final de l’article trobareu un llistat i ens agradarà si ens ajudeu a completar-lo (via comentaris).

 

Benvinguda la participació: associacions i cooperatives de consumidors

Quan un col·lectiu de persones amb un objectiu comú decideix dotar-se d’una estructura legal operativa, l’associació surt sovint com a primera opció: és una estructura democràtica, la seva constitució és senzilla i permet activitat econòmica sense afany de lucre. A més a més, és un model popular: qui més, qui menys ha estat membre d’alguna organització associativa. No és estrany, doncs, que moltes de les primeres iniciatives de comerços cooperatius (finals dels vuitanta i anys noranta) siguin associacions. És el cas, per exemple, de Landare a Pamplona, el comerç cooperatiu amb més persones associades de l’Estat espanyol –més de 3.000– o un dels nous, Biolibere a Getafe.

Un altre model molt estès, i amb arrels històriques gens menyspreables, és la cooperativa de consum. Des del punt de vista formal, es tracta de societats cooperatives (per tant, empresa social, no mercantil) creades per organitzar col·lectivament la distribució de béns i serveis als seus membres –per exemple, aliments ecològics- sense pretendre el lucre. “Muntem la nostra empresa per a consumir aquí”. A l’Estat espanyol, El Brot (Reus, Tarragona) va ser la primera en constituir-se com a cooperativa de consum de productes ecològics. Ho va fer el 1987, encara que ja funcionava de manera informal des dels inicis dels anys vuitanta. Entre els més nous trobem El Rodal de Sabadell, fruit de la fusió de grups de consum més petits que va obrir les portes el maig passat i ja té un centener de socis.

Moltes d’aquestes iniciatives permeten comprar al públic en general, no només a les persones associades

En els dos casos –associació i cooperativa de consum–, l’objectiu prioritari és atendre les necessitats alimentàries i quotidianes de les persones que en formen part. Així que, si caminant pel carrer entrem a un comerç cooperatiu d’aquest tipus pensant que és una botiga convencional, pot ser que topem amb aquesta limitació. O no. Per sort, moltes d’aquestes iniciatives permeten comprar al públic en general, no només a les persones associades. O bé de manera ocasional (“prova-ho, ja que estàs aquí”), o bé perquè s’ha decidit expressament que una part de la venda es pot destinar a no membres, això sí, a un preu lleugerament superior.

Les associacions i cooperatives de consumidors, des del punt de vista de governança, tenen força similituds i algunes diferències. Al requadre següent hi podem trobar alguns elements bàsics:

Associacions Cooperatives de consumidors/es
Màxim òrgan sobirà Assemblea de socis/es Assemblea de socis/es
Òrgan de govern Junta directiva

(elegida per l’assemblea)

Consell rector

(elegit per l’assemblea)

Distribució del vot a l’assemblea Una persona, un vot Una persona, un vot
Obligacions econòmiques de les persones associades Poden existir quotes periòdiques de manteniment Aportació obligatòria de capital social (normalment es torna quan la persona es dóna de baixa de la cooperativa)

 

Poden existir quotes periòdiques de manteniment

 

Iniciatives mixtes: lideratge compartit

Un altre criteri per classificar els comerços cooperatius, seria preguntar-nos: a més de les persones que consumeixen, qui té dret a participar i decidir sobre el rumb de l’organització? Observem que en aquests tipus d’iniciatives col·lectives hi ha tendència a teixir projectes amplis que contemplin els diversos reptes que l’organització voldrà afrontar. És a dir, no es tracta només de la compra de productes ecològics en bones condicions de preu i qualitat, també cal considerar, per exemple, la creació de llocs de treball dignes o donar suport a la pagesia i a la vida rural. Així veiem que força sovint les persones assalariades i/o les productores de la zona també estan associades a la cooperativa o associació. Si és així, tenen els mateixos drets per participar en les assemblees o a ser escollides com a membres de la junta directiva (associacions) o del consell rector (cooperatives). Estaríem així davant de diverses tipologies de persones associades dins de la mateixa cooperativa o associació; hi ha diferents interessos personals però es comparteix una mateixa perspectiva sobre el model de consum. És el cas, per exemple, de l’associació de persones consumidores i productores El Encinar de Granada o de la cooperativa sevillana La Ortiga, que té quatre tipus de persones associades: les que consumeixen, les que treballen, les que produeixen i les que hi col·laboren.

Força sovint les persones assalariades i/o les productores de la zona també estan associades a la cooperativa o associació

En aquest cas de governança compartida entre diversos papers (producció, consum, feina, suport), l’associació i la cooperativa no són exactament iguals. En el cas de l’associació tots els components són iguals. La llei permet que les persones jurídiques (empreses, altres associacions, organismes públics, etc.) s’associïn com una més, designant una persona que les representi a l’assemblea general. El veí, la proveïdora de formatge o la persona assalariada que atén el local,  són iguals a l’assemblea independentment del seu paper (comprar, vendre o treballar). Una persona un vot. A la cooperativa és diferent ja que la llei permet establir categories de socis amb característiques diferents. Cada tipus de soci té un percentatge de vots a l’assemblea i les aportacions de capital de cada tipus són diferents. Per exemple, una cooperativa podria tenir-ne els següents tipus:

Tipus
Nombre de socis % de vots a l’assemblea * Aportació de capital per a ser soci/a (€)*
Consumidor/a

500

50

50

Treballador/a

5

20

1.000

Productor/a

40

30

1.000

*Els imports han d’estar reflectits als Estatuts de la cooperativa.

Les possibilitats d’organització de les cooperatives són molt àmplies en funció de com determinen el pes de cada col·lectiu que s’hi implica tindran el seu nom i cognom: cooperatives de consum, de treball, de serveis, mixtes, etc. Als comerços cooperatius trobarem sobretot:

  • Cooperatives de consum a les que es pot, opcionalment, vincular els treballadors com a socis de treball
  • Cooperatives de treball formades per treballadors
  • Cooperatives mixtes on hi poden haver conjuntament socis de consum, de treball i productors

A més a més, qualsevol de les anteriors pot tenir socis col·laboradors, una categoria “tapaforats” que pot servir, per exemple, per a persones i col·lectius que donen suport al projecte sense necessàriament participar en el dia a dia. Inclús la figura de sòcia col·laboradora ha estat escollida per a vehicular la implicació d’administracions públiques en projectes cooperatius, un exemple inspirador de col·laboració público-cooperativa.

 

Projectes liderats des de treballadores i productores

No es pot negar que els projectes participatius dels que hem parlat tenen molts valors positius: ens permeten conéixer de primera mà les persones que produeixen els nostres aliments, participar en la presa de decisions en pla d’igualtat, formar-nos en economia participativa i teixir relacions d’afinitat. Ara bé, potser ja participem en altres col·lectius o no hi ha un projecte d’aquest tipus a prop de casa i ens agradaria explorar altres opcions. Sigui quin sigui el nostre cas, podem trobar projectes interessants i afins als nostres valors que estan liderats per treballadors i/o productors. En alguns no es contempla la implicació de les persones consumidores i, en altres, el seu paper és menys central en la governança i sosteniment del projecte.

Un cas de lideratge de les persones que hi treballen seria, per exemple, el de L’Economat Social del barri barcelonès de Sants. Es tracta d’una cooperativa de treball associat on les persones que consumeixen tenen estatus de sòcies col·laboradores. Un cas similar és Mengem Bages (Manresa, Barcelona), una botiga física i virtual de productes de proximitat i ecològics, que fan d’enllaç entre productores i consumidores. Està impulsada per Frescoop, una cooperativa d’iniciativa social sense afany de lucre que també participa en el grup motor per la creació d’un supermercat cooperatiu a Manresa. En els dos casos, L’Economat i Mengem Bages, les persones que consumeixen no lideren la cooperativa però hi poden participar si així ho volen.

Ampliant una mica més la mirada i la tipologia de projectes, trobem alguns exemples inspiradors impulsats des del costat professional, com ara la cooperativa Molsa. Té el seu origen a Bioconsum, una xarxa de botigues de productes ecològics (alimentació, cosmètica i teràpies) que serveix de central de compres conjunta i d’espai de serveis compartits. Amb més de seixanta botigues associades entre Catalunya, la Comunitat Valenciana i Múrcia i després d’un període intern de reflexió, una part de la xarxa Bioconsum decideix que vol aprofundir en la col·laboració i anar més enllà de les compres i serveis. Així, el 2016 va néixer la cooperativa de botigues Molsa, que ara té 14 establiments associats a Catalunya (alguns, no tots, son també cooperatives)

A l’àmbit del cooperativisme pagès de base, un cas interessant és la sevillana Cooperativa de Marinaleda. És un projecte que aglutina a vuit cooperatives de producció (oli, pebrots, carxofes, etc.), per a envasar i comercialitzar la producció del poble. Els noms de les cooperatives membres deixen ben clar la seva perspectiva reivindicativa de la gestió de la terra: “Los jornaleros”, “Domingos rojos” o “Tierra, trabajo y libertad” en són el d’algunes. Més enllà de l’anècdota, la cooperativa factura més de cinc milions d’euros anuals y dóna feina, en temporada, a més de cinc-centes persones.

Finalment, una iniciativa recent a ressaltar, que combina cooperativisme alimentari, cultura alternativa i economia solidària és Geltoki Iruña. Es va inaugurar el juny a Pamplona. Geltoki té una aspectes destacables que ja ens explicava en Toni Lodeiro a l’article “Supermercats cooperatius: efervescència de projectes”: es tracta d’una remodelació de l’antiga estació d’autobusos de Pamplona, i això vol dir que té una superfície notable, 900 m², que es reparteixen entre espai cultural, zona de venda de productes ecològics i locals, espais per a cursos i conferències, cafeteria i biblioteca. Està liderat per entitats com REAS Navarra, Traperos de Emaús o el sindicat agrícola EHNE i amb el recolzament del teixit socioeconòmic cooperatiu de Navarra i una concessió per set anys per part de l’Ajuntament. Geltoki suposa un salt d’escala i una innovació de format, en ser un espai comercial de titularitat pública gestionat per cooperatives.

 

Governança, valors i mida

El cooperativisme alimentari de béns de consum inclou també empreses ben conegudes de la distribució, com el Grupo Eroski o la cooperativa valenciana Consum. A diferència de les iniciatives que hem esmentat abans, aquestes cooperatives ofereixen aliments convencionals (els ecològics són una excepció), no qüestionen el model dominant de producció i consum i l’aposta que han fet històricament, és la de créixer i adaptar-se a moltes de les lògiques “mainstream” per poder sobreviure en un mercat molt competitiu. Amb desenes de milers de persones associades –tant consumidores com treballadores– el resultat és un cooperativisme “de massa” que, tot i conservar certa relació amb l’esperit i valors del cooperativisme, aquest vincle queda desdibuixat per l’assumpció d’estratègies de màrqueting convencional. I és que, créixer sense perdre massa valors en l’intent és un repte necessari però enorme.

La mida és important: necessitem iniciatives d’escala més gran, més professionalitzades i amb capacitat de donar més bon servei a les persones que aposten per un model diferent de consum. A la vista del que hem dit i anem coneixent aquests darrers mesos, a l’àmbit de l’alimentació i productes de primera necessitat, la dinàmica sembla anar en aquesta direcció. Però, com es pot créixer sense perdre l’essència? Els propers mesos i anys veuran sorgir projectes de botigues i supermercats cooperatius que han de respondre aquesta pregunta. Conèixer la història cooperativa, els èxits i fracassos d’altres projectes –amb els seus valors i lògiques subjacents– i la complexitat de la gestió d’aquest tipus de projectes esdevé una necessitat imperiosa per a avançar en la bona direcció.

 

Llista de comerços cooperatius

Andalusia
Nom del projecte Municipi Tipus
La Ortiga Sevilla Cooperativa
El Encinar Granada Asociació
Almocafre Córdoba Cooperativa
La Subbética Ecológica Cabra Asociació
Cooperativa de Marinaleda Marinaleda Cooperativa
Catalunya
Nom del projecte Municipi Tipus
El Brot Reus Cooperativa
El Rebost Girona Cooperativa
La Magrana Vallesana Granollers Asociació
L’Economat Social Barcelona Cooperativa
El Rodal Sabadell Cooperativa
L’Egarenca Terrassa Asociació
Mengem Bages Manresa Cooperativa
Mengem Osona Vic Asociació
Orgànic Gavà Cooperativa
El Cau Barcelona Cooperativa
Molsa Diversos Cooperativa
Comunitat Valenciana / Múrcia
Nom del projecte Municipi Tipus
Biotrèmol Diversos Cooperativa
Som Alimentació València Cooperativa
Euskadi
Nom del projecte Municipi Tipus
Landare Pamplona Asociació
BioAlai Vitoria Asociació
Labore Bilbao / Oiartzun Asociació
Galícia
Nom del projecte Municipi Tipus
Panxea Santiago de Compostela Cooperativa
Árbore Vigo Cooperativa
Bico de Grao Lugo Cooperativa
Madrid
Nom del projecte Municipi Tipus
Biolibere Getafe Asociació
2decológico Madrid Cooperativa
Besana Rivas-Vaciamadrid Cooperativa

Elaboració pròpia | Opcions

Pots descarregar-te la taula aquí.


Jose M. Alonso Opcions

Jose M. Alonso

Membre de l'equip Opcions Consultoria.

FacebookTwitterLinkedinPinterestGoogle+emailFacebookTwitterLinkedinPinterestGoogle+email


Leave a Reply