Com reconèixer la qualitat d’una peça de roba

Sóc a la botiga comprant-me roba. Com puc saber si les peces que m'estan ensenyant són de qualitat?

Quan ens disposem a comprar roba amb criteri podem tenir en compte diversos factors. Donades les preocupants repercussions que té a molts nivells la producció de roba nova, és desitjable comprar peces que podrem portar durant molt temps. És a dir, que siguin de bona qualitat.

Per comprar roba bona, la primera cosa és tenir clar què vol dir qualitat, en el vestir. Són essencialment dues coses:

  • Que la peça de roba faci bé la seva funció: que caigui bé al cos, que ens abrigui o no ens acalori segons què necessitem, que sigui còmoda, que no ens molesti per fer-nos suar, fer-nos picor o tenir bunyols en les costures, que no pesi massa..
  • Que sigui duradora: que no es descusi, que el teixit no es desgasti massa de pressa, que no s’encongeixi, que no es descoloreixi ràpidament…

Com sé en quina mesura una peça compleix tot això? Hi ha tres elements que hi tenen a veure: la fibra, el teixit i la confecció. La tintura també ha de ser de qualitat, però no ho podem distingir a vista.

 

Les fibres

És el factor més determinant per a la qualitat d’un peça de roba. Per sort és obligatori indicar a l’etiqueta la composició del teixit.

Com identificar la fibra d’un teixit sense etiqueta

Si apuntem un llumí a un teixit de cotó o viscosa, farà cendra blava i pudor de paper cremat.

Si l’apuntem a un teixit de llana, farà cendra grisa i pudor de pèl cremat.

Si l’apuntem a un teixit sintètic, s’arronsarà formant una boleta.

A la taula hi trobarem les indicacions més importants per fer la correspondència entre fibres i qualitat. Hi ha fibres que en conjunt són més idònies que altres, tenint en compte els punts forts i els dèbils, per fer-ne peces de vestir. Algunes nocions que ens poden ajudar a comprendre el perquè de tot plegat:

  • Totes les fibres a base de cel·lulosa (o sigui fibra vegetal: cotó, lli, viscosa) perden resistència quan es mullen, unes més ràpidament que d’altres. Com el paper, que també està fet de cel·lulosa. A més rentades, més feble estarà un teixit que tingui fibres naturals.
  • Les fibres sintètiques són derivades del petroli i no es biodegraden: romandran intactes milers d’anys, com els seus cosins els plàstics. Per això són les que menys es trenquen, juntament amb la seda (que és d’origen animal).
  • És especialment recomanable que siguin de fibres naturals (majoritàriament) les peces de roba que toquen la pell, perquè els teixits sintètics obstrueixen la transpiració. La roba infantil se sol fer amb fibres naturals.

 

Paràmetres de qualitat de cada fibra

Tipus de fibra Deixa passar la suor? Abriga o és fresca? Resistència, dificultat per trencar-se És idònia, en conjunt? Característiques que convé saber A l’etiqueta també hi pot dir**
Fibres naturals Cotó Perfectament Abriga normal, més com més tupit i gruixut sigui el teixit Normal Per a la roba que fem servir molt i potser hem de rentar sovint, com ara certs uniformes laborals, convé afegir un 20-50% de polièster al cotó, perquè guanyarà en resistència.

En les camises i calçotets val més no barrejar-lo amb polièster, o amb un 20% com a màxim

Cotton
Llana Perfectament Abriga molt Molta Molt Si està barrejada amb fins a un 30% de polièster té més resistència.

Si està barrejada amb acrílica farà moltes més boletes de les que fa la llana de per si (excepte algunes llanes)

Wool
Lli Perfectament És fresc Poca No gaire Si es barreja amb polièster guanya una mica de resistència (és la fibra que es debilita més amb l’aigua).

El teixit s’arruga força

Seda Perfectament És fresc Moltíssima, la màxima Molt És molt resistent, els primers paracaigudes es van fer amb seda Silk
Artificial* Viscosa Perfectament És una mica més fresca que el cotó Poca No és adequada per a peces sotmeses a esforços o que s’hagin de rentar sovint, excepte la viscosa de marca Tencel o Modal
Fibres sintètiques Polièster No transpira, fa suar Ni abriga ni és fresca Moltíssima No gaire Si el teixit en té més d’un 50% ens farà suar Polyester, PES
Acrílica No transpira, fa suar Ni abriga ni és fresca Moltíssima No gaire Té característiques semblants al polièster i sintetitzar-la és més contaminant.

Perquè no ens faci suar, màxim 50%

Acrylic
Lycra, Elastan Frena la transpiració Augmenta la capacitat d’abrigar d’un teixit Molt poca Sí per fer banyadors i peces que vulguem que quedin cenyides És la fibra que fa que una peça sigui elàstica.

La fibra té forma de molla i, com totes les molles, es dóna amb el temps

Nylon, poliamida No transpira, fa suar Ni abriga ni és fresca Moltíssima, la màxima No gaire És la fibra del fil de pescar. Es fa servir per fer impermeables.

És una bona opció per als mitjons, que han d’aguantar molt pes i fregament

PA

* La viscosa s’obté transformant cel·lulosa vegetal mitjançant un procés químicament complex.

** La llei obliga a escriure els noms de les fibres en castellà a l’etiqueta, però no és estrany trobar-los en anglès.

 

El teixit

Un teixit és de qualitat si té tremp, és a dir si té una fermesa pròpia, un “nervi”, no es deforma “innoblement”. El tremp d’un teixit es detecta tocant-lo, i se n’aprèn amb l’experiència.

Un teixit que no tingui tremp, que sigui “dèbil”, durarà menys.

 

La confecció

  • Els punts més crítics d’una costura són als extrems: el principi i el final d’una butxaca, els punts d’unió dels passadors del cinturó amb el pantaló, l’extrem d’una cremallera… En tots aquests llocs hi ha d’haver un repunt reforçat.
  • També hi ha d’haver un repunt reforçat a les costures que estan sotmeses a més esforços: aquelles sobre les quals ens asseiem (les del darrere dels pantalons i faldilles).
  • Si dubtem de la solidesa d’una costura podem sacsejar-la (per exemple a l’emprovador).
  • El fil que cus un botó s’acaba amb una cueta. Aquesta cueta ha d’estar a la part de dintre de la roba, si és al cantó de fora és probable que el botó caigui; estirant la cueta segurament vindrà tot el fil al darrere.

 

 

 


Montse Peiron

Redacció d'Opcions.