L’abecé de la seguretat vial en bicicleta

Sovint fa mandra endinsar-se en les lleis, les normatives i les regulacions legals, per la seva complexitat i  llenguatge feixuc. Així i tot, pot ser estratègic estar-ne informades, per tal d’actuar amb coneixement de causa.

En el cas de la bicicleta, l’entramat de normes europees, estatals i municipals pot generar sensació de caos, sobretot tenint en compte que són normatives que canvien, tot mirant d’adaptar-se als hàbits i necessitats de la població. Tanmateix, conèixer els trets pràctics de la legislació pot ser útil per pedalar amb més seguretat i prevenir accidents.

Acords internacionals per millorar la seguretat sobre dues rodes

Les normatives de circulació depenen de cada país, tot i que existeix la voluntat d’d’homologar dels acords existents per a la circulació de bicicletes, per exemple amb la Convenció de Viena per a la circulació en carreteres (del 1968, entrant en vigor el 1993), adscrita per diversos països entre els quals l’Estat espanyol.

Segons aquesta convenció està prohibida la circulació en autopistes i carreteres similars. Les bicicletes han d’anar equipades amb els següents elements: un fre funcional, un timbre capaç de fer-se sentir a prou distància, llums (blanca o groga davant, vermella darrere) i un reflector vermell al darrere.

A més, per motius de seguretat, les ciclistes no poden circular sense almenys una mà al manillar, fer-se remolcar per altres vehicles ni remolcar o empènyer objectes que obstaculitzin o posin en perill la circulació.

En principi, només es pot circular en fileres d’un en un i no es poden dur passatgeres a la bicicleta, tot i que es contempla que els països signants incloguin excepcions a aquesta norma: a l’Estat espanyol es permet la circulació en grup de dos en dos (sempre tocant a la dreta del carril), i es poden portar passatgeres de fins a set anys.

Quin paper hi juga l’Estat espanyol

A l’Estat espanyol és obligatori portar el cas fora dels nuclis urbans

 

Aquestes directives d’abast internacional es completen amb normatives en l’àmbit estatal. Per exemple, l’estat Espanyol és un dels pocs on és obligatori el casc fora de nuclis urbans, excepte en pujada o condicions de calor extrema i també en vies urbanes per les menors de setze anys. Així i tot, hi ha certa polèmica en l’obligatorietat de l’ús del casc.

Les bicicletes que circulen en grup es consideren un sol vehicle. Per tant, la resta de vehicles han de cedir el pas a tot el conjunt. En cas d’avançament, els vehicles han de deixar sempre una separació de com a mínim un metre i mig.

A més, les bicicletes han de circular pel voral de les carreteres sempre que sigui possible, tot i que poden passar per la calçada quan no quedi prou espai o en baixades. També poden circular per autovies les persones majors de 14 anys, però en aquest cas sempre pel voral.

Per últim, en condicions de poca visibilitat s’han de dur llums, un al davant (blanc) i un al darrere (vermell). El ciclista també ha de dur una peça de roba reflectant quan circuli per carreteres.

És possible circular amb remolc sota certes condicions: sense passatgeres (excepte en municipis, on regirà la normativa corresponent), de dia i amb prou visibilitat, i amb un pes del remolc no superior a la meitat del pes de la bicicleta.

Què diuen les normatives als municipis?

Algunes ciutats redacten una normativa pròpia per regular-hi la circulació de bicicletes, que completen la normativa estatal i l’adapten al municipi en qüestió. Per exemple, a Barcelona la normativa vigent està recollida a la pàgina de l’ajuntament i en forma de fulletó explicatiu del 2017. També es troba resumida en aquest blog no oficial. Hi ha documents que recullen l’estratègia municipal per la bicicleta a Barcelona (2015).

La normativa, actualitzada el gener del 2019, detalla que la circulació s’ha de fer preferentment per la calçada i pel carril bici i que no es pot circular pel carril bus.

 

Idealment cal estacionar-la en llocs habilitats, tot i que es pot aparcar en altres espais sempre que no afecti la funció dels elements urbans.

Només poden circular per la vorera a velocitat màxima de deu quilòmetres per hora els menors de dotze anys o si la vorera té més de cinc metres d’amplada (4,75 si se circula de nit) amb tres metres d’espai lliure. Pràcticament,  només les vies de l’Eixample, com el carrer Aragó, compleixen aquests requisits.

Pel que fa a l’aparcament, idealment cal estacionar-la en llocs habilitats, tot i que es pot aparcar en altres espais sempre que no afecti la funció dels elements urbans o l’accessibilitat d’espais.

No es pot circular sense mans, sobre una roda, agafant-se a altres vehicles o moure’s en ziga-zaga, ni tenir auriculars connectats a un aparell reproductor de so. Tampoc es pot circular amb objectes que dificultin la visibilitat o les maniobres de la ciclista. Com a norma general, quan la ciclista baixa de la bicicleta se li aplica la normativa de les vianants.

Altres ciutats de Catalunya també compten amb una legislació específica per la bicicleta. A Lleida, la Paeria ha elaborat un pla que inclou la xarxa de carril bici disponible a la ciutat i la xarxa de rutes segures per a ciclistes, amb consells de circulació. A Reus al 2018 es va elaborar un pla específic per a la mobilitat en bicicleta.

Per a més informació, l’associació Amics de la bici, ha recollit l’ordenança que s’aplica a Barcelona i el reglament vigent a l’àmbit Estatal. El projecte Ciclonormativa recull les legislacions que afecten el transport en bicicleta en els àmbits municipal, autonòmic, Estatal i europeu.

Seguretat i salut més enllà de les lleis

Hi ha molts altres aspectes que no sempre estan reglamentats i que és important tenir en compte per a circular minimitzant riscos.

En circulació urbana per la calçada, es millor situar-se al centre del carril, ja que augmenta la visibilitat de la ciclista i l’espai disponible de què disposa, evitant avançaments perillosos. A més, senyalar amb antelació la trajectòria augmenta la seguretat i la comoditat en la circulació: es pot fer amb el braç esquerre estirat (indica un gir a l’esquerra) o doblegat 90º cap amunt (indica un gir a la dreta).

A banda dels elements bàsics obligatoris, com la llum a davant i al darrere i els reflectants mínims, per millorar la seguretat és aconsellable portar armilles i altres elements reflectants que facilitin la visibilitat de la ciclista, sobretot en condicions adverses de foscor, pluja i boira.

Per a més informació, es pot consultar aquest vídeo amb consells per a la circulació urbana. A banda, diversos territoris de Catalunya compten amb iniciatives per a defensar i promoure l’ús de la bicicleta. És el cas de la plataforma Mou-te en bici al Gironès (1996), l’associació Granollers pedala, el col·lectiu En bici per Lleida i l’entitat Bicicamp a Reus. Totes elles s’agrupen a través de la federació d’entitats Fem Bici.

Aquest conjunt de normatives i consells pretenen garantir la seguretat viària. Però la prevenció d’accidents no ho és tot, i una de les grans motivacions per agafar la bicicleta és tenir cura de la pròpia salut. Especialment per a les ciclistes urbanes, és recomanable valorar alguns consells per respirar menys pol·lució quan se circula.