L’alumini, reciclable però amb importants costos ambientals

En trobem a moltíssims llocs, com ara bicicletes, finestres i envasos d’un sol ús. Però, quin impacte ambiental té? És reciclable?
Llaunes alumini

L’alumini és un material amb propietats molt interessants per alguns usos, sobretot, perquè és lleuger alhora que molt resistent. Ara bé, té associats uns importants costos ambientals i socials i, si bé es reciclable, no tenim mecanismes per identificar quins productes d’alumini són 100% reciclats.  

 

Les mines de bauxita, lluny i contaminants

L’alumini s‘obté de la bauxita, un mineral que s’extreu a cel obert. Aquesta mineria causa malalties respiratòries tant als miners com a les poblacions que viuen a la vora de les mines, provoca una gran dispersió de pols vermella per l’entorn i introdueix elements tòxics (com ara metalls pesants) a les aigües de rius que abasteixen poblacions. Tres quartes parts de la producció mundial procedeixen d’Austràlia, la Xina, el Brasil i Guinea-Conakry i, almenys als tres últims països, les normatives ambientals són laxes. A més, les mines impacten en les vides de les comunitats autòctones, com va denunciar Survival en la campanya contra una mina que afectava el poble dongria kondh.

D’altra banda, per processar la bauxita i obtenir-ne l’alumini, calen grans quantitats d’aigua i d’energia (aquesta, en concret, per fer l’electròlisi de l’alúmina, el material intermig). A l’Estat només es fa en una planta, de la multinacional Alcoa i amb bauxita procedent de Guinea-Conakry, i la despesa en energia s’hi endú més del 40% del pressupost.

 

Alumini reciclat, però no identificable

En canvi, l’alumini reciclat és tota una altra història. Reciclar-lo consisteix simplement a refondre’l (un cop separat d’altres materials que hi pugui haver als residus d’alumini, com pintures). Segons l’Asociación Española de Refinadores de Aluminio, en aquesta refosa es fa servir un 5% de l’energia que cal per obtenir-lo verge. Es pot fer indefinidament, i el material reciclat té propietats idèntiques a les del verge.

El que passa és que els consumidors no podem distingir si, als objectes que comprem, l’alumini és verge o reciclat, i de fet de vegades n’hi haurà de tots dos tipus. Com que les propietats físiques són idèntiques, els fabricants d’objectes d’alumini poden barrejar lingots de tots dos tipus. Malgrat la diferència abismal d’impactes entre l’un i l’altre, ni l’administració ni la indústria han establert cap distintiu per facilitar la identificació de l’origen de l’alumini. De manera que ens hem de conformar amb unes quantes xifres per imaginar-nos quant alumini verge hi deu haver als objectes d’alumini que comprem:

  • Segons l’Asociación Española de Refinadores de Aluminio, a Europa un terç de la demanda industrial d’alumini se satisfà amb alumini reciclat.
  • També a nivell europeu, un 27% de l’alumini reciclat es destina a construcció (és el segon destí després del transport, amb un 36%), segons dades de l’European Aluminium Association.
  • La Federación Española de la Recuperación y el Reciclaje sosté que l’única planta de l’Estat que fabrica alumini verge té una capacitat de producció d’1,5 milions de tones; però no sabem quina quantitat produeix realment, ni quina n’exporta. De plantes de reciclatge d’alumini n’hi ha mitja dotzena, i el 2013 van produir unes 270.000 tones d’alumini reciclat (no hem trobat dades més recents).
  • Itesal, que està entre els cinc principals productors de l’Estat de perfils d’alumini per a la construcció, utilitza una barreja que conté més d’un 80% d’alumini reciclat. En canvi, la fabricant de tancaments d’alumini K·line només fa servir alumini verge.

 

Alternatives a l’alumini

En qualsevol cas, però, els enormes costos ambientals de l’extracció de la bauxita, i també la despesa energètica del transport i procés de reciclat, fan desaconsellable l’alumini per a qualsevol objecte d’un sol ús, sobretot perquè hi ha alternatives. Si, malgrat tot, fem servir paper d’alumini o comprem algun envàs d’aquest material, per afavorir-ne el reciclatge l’hem de dipositar al contenidor groc. Pel que fa a un dels altres usos més estesos, com són els tancaments en el sector de la construcció, també hi ha alternatives més sostenibles, en especial mentre no hi hagi mecanismes per optar per alumini 100% reciciclat.


Montse Peiron

Responsable de recerca d'Opcions.

FacebookTwitterLinkedinPinterestGoogle+emailFacebookTwitterLinkedinPinterestGoogle+email


Leave a Reply