Skip to main content

Una multinacional col·laborativa???

Aquesta és una de les preguntes que ens van motivar a dedicar l'últim Quadern d'Opcions al consum col·laboratiu. Al post anterior us proposàvem regalar una subscripció a Opcions aquestes festes... i aquí us donem una mostra de continguts recents que s'hi poden trobar,

La pregunta ens sorgia pensant en empreses com Airbnb o Uber, les plataformes de consum col·laboratiu (CC) d'abast global més conegudes. Possiblement molts us heu plantejat el mateix. I la resposta que hem trobat és que dintre de l'economia col·laborativa s'hi donen dinàmiques tan centrades en el capital com en l'economia tradicional, i s'hi reprodueixen alarmantment les mateixes bombolles financeres especulatives que ens han portat a l'actual crisi.

Ho expliquem en aquest post, on també donem un mostra d'una empresa de consum col·laboratiu que té un model de negoci radicalment diferent, que ens sembla molt positiu per diversos motius. I és que l'univers del CC és multicolor, hi ha iniciatives de tota mena. N'hi ha que ens semblen molt poc convenients des del punt de vista econòmic i també laboral i social, i n'hi ha de fantàstiques i molt prometedores per a les transformacions que necessitem.

LES MEGAPLATAFORMES GLOBALS

Segons el Financial Times, l'octubre passat Airbnb estava valorada (és a dir, qui la vulgués comprar havia de pagar) en 10.200 milions d'euros, un 30% més que al gener. En sis anys ha reunit un "parc" de 800.000 apartaments a 190 països; cap de les principals cadenes hoteleres del món (Intercontinental, Marriot, Hilton) arriba a 700.000 habitacions.1 Va néixer a San Francisco el 2008 per allotjar els assistents a una conferència de dissenyadors, gràcies a una inversió inicial de 15.700 euros per part d’Y Combinator, una incubadora d'empreses de nova creació. Actualment ha atret més de 628 milions en inversions 2 (vegeu el requadre) .2

Per la seva banda, Uber està valorada en més de 14.000 milions d'euros; més del que va pagar Facebook per comprar Whatsapp (12.500 milions); els business angels que li van aportar la inversió inicial per a l'arrencada, fa quatre anys, ara han multiplicat la seva inversió per 2.000. Aquest 2014 Uber ha recollit 940 milions més en inversions.3

Veiem aquestes xifres i, un cop recuperat l'alè, mirem la paraula col·laboratiu... i sembla que alguna cosa no quadri.

I realment no quadra. Les inversions milionàries que reben aquestes start-ups, tot esperant-ne un rendiment, les força a maximitzar el volum d'ingressos; és a dir, el que han de tenir al centre de la ment és el capital i el capital; no pas les persones ni la comunitat.

Inversions i especulacions, també amb el compartir
Moltes de les plataformes CC són startups: empreses basades en la tecnologia que neixen amb una idea de negoci molt prometedora, formades per uns pocs joves emprenedors amb capacitats en diferents àrees. Si en pocs anys el negoci ha prosperat l'startup es consolidarà o serà comprada per una altra empresa, i si no plegarà.

Ja fa anys que existeixen les incubadores d'startups, empreses que les ajuden a posar-se en marxa durant 3 o 4 mesos i els troben inversors. I és que les startup atrauen molts inversors, els anomenats business angels, que obtindran una participació en el rendiment del negoci. Un dels fons d'inversió que més han invertit en startups CC a Espanya explica quins factors les fan molt atractives: La baixa exigència de capital i l'enorme rendibilitat en cas que agafin una certa escala [d'usuaris]. Són màquines de fer caixa quan arriben a certa mida.4 Aquest fons per exemple ha invertit, junt amb quatre inversors més, a Percentil, una plataforma CC madrilenya per a la compra/venda de roba infantil amb tres treballadors, que ha rebut en total 1,4 milions d'euros en dos anys.5

El joc d'startups i inversions pot entrar en una espiral especuladora que generi bombolles com les que van petar el 2007 i van originar la crisi actual.6 Ja es diu que Uber és una bombolla; a mitjan 2013 s'estimava que facturaria uns 83 milions d'euros al cap de l'any, 30 vegades menys que el valor de mercat que tenia en aquell moment.7

 

MÁS DE LO MISMO
La lògica econòmica d'aquestes megaplataformes és similar a la de les grans multinacionals tradicionals. La lògica de màrqueting també és déjà vu. El Director Global de Comunitat i Mobilització d'Airbnb pren com a referència les tècniques que apliquen les marques de culte i les sectes espirituals per mostrar com s'han d'usar les emocions i necessitats de pertinença i sentit de les persones per tal de fer-les fermament adeptes a una marca.8  També és el cofundador de Purpose, una consultoria que usa les eines virals del màrqueting digital per generar moviments socials i polítics que defensin els interessos dels seus clients.

Uber és una de les fonts d’informació a qui hem volgut entrevistar dintre de la recerca per a aquest Quadern. Ens va adreçar a qui atén les seves relacions públiques, que va resultar ser... Burson-Marsteller! L'agència de Relacions Públiques més gran i influent del món, la que té en el seu palmarès convertir el terrible accident de Union Carbide a Bhopal (Índia) o el vessament de petroli més gran de la història (Exxon Valdez) en afers sense cap importància, la que ha rentat la cara a més d’una dictadura, i la que té entre els seus clients diversos càrrecs públics de primera fila, i moltes de les multinacionals més poderoses del món (incloent-hi Movistar). Burson-Marsteller va atendre amb molta atenció la nostra sol·licitud d'informació, això sí (són grandíssims professionals), però les respostes eren de manual de màrqueting, no pas d'empresa involucrada en la transformació via economia del compartir. Per altra banda, a l'anterior apartat del Quadern hem vist que la relació d'Uber amb els seus "treballadors" no és pas ideal.

Totes dues empreses formen part del lobbie The Internet Association, que té per funció fer sentir els interessos de l'economia internet (Google, Facebook, Amazon, eBay...) al govern i al Congrés nord-americans.
Podríem dir doncs que aquestes grans plataformes globals serien casos de collaborative washing. Es diu que un dels trets positius del CC és que redistribueix la riquesa entre els particulars que hi participen. Sí que molts ciutadans n'obtenen ingressos, però això va acompanyat d'una acumulació de moltíssima riquesa en poques mans. Veig certa contradicció entre el valor real que produeixen i qui es queda aquest valor, diu el cofundador de Shareable, una publicació online que recull notícies sobre l'economia del compartir.

També diu que està una mica cansat del fet que als mitjans només es parli d'aquestes dues iniciatives, les més conegudes.9  I no és l'únic, dins del món del compartir. Altres veus qüestionen que el model d'aquests grans monstres sigui viable a mig termini, donada la gran càrrega que suposen les milionàries inversions que reben; consideren que forma part d'un estil empresarial antic que pot portar-te a l'enfonsament, a més d'obligar-te a donar als inversors part del beneficis que d'altra manera podries donar als ciutadans participants en la iniciativa. La nova onada d'start-ups CC seran "plataformes esprimatxades" que usin fórmules innovadores de finançament [...] oferint als usuaris proveïdors i consumidors un negoci millor.10 S'aposta per les empreses locals, independents de l'economia global. ¿Són els casos de collaborative washing el preu que hem de pagar per arribar a la normalització de l'economia del compartir?

PUNTS POSITIUS DE LES MEGAPLATAFORMES GLOBALS
Albert Cañigueral, enllaç del món hispanoparlant amb OuiShare (que impulsa el CC a nivell internacional) i fundador del blog consumcollaboratiu.com, ens explica que En el moment present sí que hi ha un avantatge en què existeixin aquestes empreses en aquest format, per un tema de canvi cultural o de mentalitat. Per tal que la tendència col·laborativa es normalitzi, cal una acceptació social generalitzada que necessita aquests grans exemples als que tothom pugui referir-se i es tingui un enteniment concret i compartit de de què sʼestà parlant. Això també possibilita que sigui molt més fàcil que la gent accepti o vegi que al seu barri això també existeix, a més petita escala, i trobi més natural fer-ho servir. Per altra banda, aquestes empreses tenen més mitjans per treballar per omplir el buit legal que actualment existeix (en parlem a l'apartat següent). Per tot plegat serien com grans màquines piconadores que obren i aplanen el camí per tal que propostes més petites que puguin venir al darrere ja no hagin de rebre cops.

 Hem de dir que, després del que hem explicat en aquest apartat, no ens deixa gaire tranquils que siguin aquestes grans empreses les que participin en les modificacions que cal fer a les lleis perquè acullin l'economia del compartir… D'això en parlem al següent apartat del Quadern.

Oportunitats per a les plataformes locals
Els avantatges que tenen:

  • Formen part de l'economia local.
  • Són l'opció més raonable per a les activitats que necessàriament es duran a terme a escala local: lloguer (o venda) d'objectes, compartir horts o espais per treballar...
  • Això fa que sigui més probable que realment contribueixin a construir comunitat en alguna mesura.
  • Poden verificar les ofertes in situ molt més fàcilment del que ho pot fer una empresa global.
  • En principi serà més fàcil conèixer el comportament de l'empresa, perquè serà d'envergadura més petita i a més serà del teu territori.

Les dificultats: potser la principal és que cal una massa crítica d'usuaris per tal que la plataforma sigui viable. Per tant es tracta de balancejar bé la inversió i els costos amb l'ús que la plataforma pot tenir.

 

UN MODEL D'EMPRESA CC DEL TOT DIFERENT, I MOLT POSITIU!
Cadena de cambios és un web per fer trocs però no només entre dues persones, sinó també entre tres o més. En Joan vol una cosa que ofereix la Maria, ella una que té en Pere i aquest una d'en Joan, doncs cap problema: l'aplicatiu us localitza, us obre un xat i us poseu d'acord. El 30% dels intercanvis a Cadena de Cambios són a 3 o 4 bandes.

En contra de tot pronòstic, les categories que més s'intercanvien són pisos i cotxes; hi intervenen per exemple famílies que han tingut fills i necessiten un cotxe més gran, o persones que se'n van a treballar a una altra ciutat. I en canvi hi ha pocs trocs en artesania o mobles antics, coses que pensaries que es mourien més.

Un altre fet curiós és que més del 80% dels trocs es fan entre persones que viuen a més de 20 quilòmetres de distància. Molts usuaris es desplacen, fins i tot entre València i Madrid, o s'envien les coses per correu. Tanmateix, recentment s'ha incorporat al web la utilitat "A prop meu", per fer més fàcil que trobis les ofertes més properes per al que busques.

El web l'han ideat i implementat tres informàtics amb ganes de facilitar la reutilització de coses sense diners pel mig. Hi han disfrutat, perquè l'algorisme (el programa) per encadenar els canvis requereix un cert enginy programador. Treballen a la plataforma 4 o 5 hores setmanals cadascun i durant el seu temps lliure, principalment el cap de setmana.

Són de Torrent (València), i un 40% dels usuaris són d'aquesta província, però n'hi ha per tot l'Estat. En total són uns 5.000 usuaris, que s'han aconseguit en dos anys (la web està activa des de l'estiu del 2012).

 


1. Albert Cañigueral: Consumo colaborativo. El futuro nunca estuvo tan presente, revista Leaners Magazine n. 5, juliol 2014.
2. Fortune.com.
3. http://fortune.com/2014/06/05/meet-the-uber-rich.
4. Entrevista d'Albert Cañigueral al blog consumocolaborativo.com, 17 de desembre 2013.
5. http://www.crunchbase.com/organization/percentil.
6. L'excel·lent i oscaritzat documental Inside job explica com es va formar i va petar la bombolla, els lligams amb el món polític i la depravació de les persones que hi van tenir un paper clau, algunes de les quals encara governen el joc financer mundial. Es pot veure a vimeo.com/27292661.
7. http://www.forbes.com/sites/markrogowsky/2013/08/23/ubers-breathtaking-valuation-is-it-really-different-this-time.
8. D. Atkin: The culting of brands: turn your customers into true believers, 2004.
9. Andrea Pelayo: Economía colaborativa frente a los nuevos 'monopolios', El Mundo 14 d'octubre 2014.
10. Brad Burnham (inversor en CC) a la conferència Share, maig 2014. http://www.forbes.com/sites/jeffbercovici/2014/05/13/why-uber-and-airbnb-might-be-in-big-trouble.

Comparteix-ho i participa a la conversa:

Envia un nou comentari

El contingut d'aquest camp es manté privat i no es mostrarà públicament.
Refresca Escriu els caràcters que veus a la imatge.
Escriu els caràcters que veus; no cal que distingeixis majúscula/minúscula. Si no els pots identificar, clica la fletxeta i s'apareixerà un altre joc de caràcters.   Canviar per verificació auditiva.