Skip to main content

Entre la culpabilitat i fer de la contradicció virtut

emocionesEntre les motivacions que ens van dur a fer els primers passos en això del consum conscient, al número anterior en trobàvem una variada amalgama: curiositat, insatisfacció, inquietud social o ambiental, emprenyament, responsabilitat i, per què no, la sensació de culpabilitat o contradicció. En aquesta entrega volem compartir vivències entorn d’aquestes dues últimes raons, potser incòmodes companyes de viatge. Què en fem: aceptar-les, autoenganyar-nos i ignorar-les, convertir-les en motor per a la recerca d’alternatives...

QUÈ ENS DIU LA PSICOLOGIA?

Segons la psicologia, la culpabilitat es desenvolupa a partir de la constatació que les nostres accions o decisions contradiuen els nostres valors i coneixements. Davant d’aquesta contradicció, de la qual podem trobar una infinitat de graus, hi ha tres pols entre els quals basculen les nostres reaccions: impunitives (les coses són com són i no s’hi pot fer res), extrapunitives (la culpa és de tercers: polítics, empreses, els “altres”...) o bé intrapunitives (n’entomem tota la culpa nosaltres). També ens diu que hi ha maneres de pensar que faciliten el sentiment de culpa i una mala gestió d’aquest sentiment: un pensament polaritzat (pensem que les coses són bones o dolentes i no admetem el terme mitjà), negatiu (només tenim en compte els detalls negatius i, a més, els magnifiquem), rígid (ens basem en un sistema de normes estricte), sobredimensionat (assumim una desproporcionada responsabilitat sobre el que passa al nostre voltant) o perfeccionista (alt nivell d’exigència en els nostres actes).

En general, la psicologia ens indica que els sentiments incòmodes o de neguit són part de nosaltres; i la clau, més que a evitar-los, està a afrontar-los. Una mala gestió del sentiment de culpabilitat pot anar acompanyada d’actituds de passivitat, com també d’indefensió o de docilitat, envers algú o alguna cosa que pugui redimir-nos –o almenys ens ho faci creure.

Segons les teories de l’aprenentatge, la contradicció no ha pas de desenvolupar necessàriament un sentiment de culpabilitat, sinó que pot ser un poderós motor de canvi, de recerca, de construcció, d’autoconeixement..., cosa que corroboren algunes de les vivències que trobareu explicades en aquestes pàgines.

 

LA VISIÓ DEL CRIC: LA CULPA COM A MOTOR DEL CANVI?

Tots hem agafat el cotxe fins i tot en ocasions en què teníem alternatives més sostenibles. I vivim en un context de contradicció estructural, en la qual els mateixos que ens diuen que estem provocant un catastròfic canvi climàtic ens amplien els aeroports i ens inciten a passar el cap de setmana a Londres.

Com podem aconseguir que aquestes contradiccions no degenerin en una feixuga culpabilitat sinó que serveixin d’alguna cosa? La culpa, com hem vist, ens empenyeria a buscar alleugeriments ràpids i directes o a associar el consum conscient amb una cosa semblant a una versió moderna del pecat i la redempció: Planto un arbre per compensar tot el mal que faig anant amb avió. A més, tal com explica alguna teoria de la psicologia, moure’ns a partir del sentiment de culpa fa malgastar molta energia emocional i genera actituds mancades d’anàlisi pròpia i, per tant, de la participació i la iniciativa social que necessitem.
En aquesta recerca resulta il•lustratiu com nosaltres hem anat preferint parlar de consum conscient que de consum responsable. Vèiem que la fina barrera entre ser “responsable de” i ser “culpable de” podia induir a un enfocament del consum responsable molt lligat a la culpabilitat.

No es tracta de carregar damunt nostre, personalment, tot el pes de la culpa dels problemes estructurals del model socioeconòmic, ni de pretendre ser conseqüents en totes i cadascuna de les nostres accions. Des del CRIC busquem fer de la contradicció virtut: en comptes de viure-la com una “acusació” a la nostra incoherència,  viure-la com una oportunitat per descobrir per on anar fent canvis, tant personals com col•lectius, i fer-los d’una manera i a un ritme que ens proporcionin assossec i satisfacció.

 

Cites de les persones entrevistades en resposta a la pregunta següent:

En el vostre procés, el sentiment de culpabilitat hi ha tingut cap paper? Com l’heu gestionat?

Beti, 35 anys, Vigo

Llicenciada en ciències del mar.
Em sembla que no, va ser un procés gradual que encara avui continua creixent. Vaig canviant hàbits a mesura que hi reflexiono, i em vaig trobant més a gust instantàniament. 

Toni, 29 anys, Bilbo
Aviat tornaré a Galícia per viure al (i del) camp amb uns amic/es. M’agrada el futbol, el sexe, ballar, cantar...
SÍÍÍÍ! Durant anys vaig tenir una visió molt moralista del tema. Cada acte el valorava com a bo o dolent. Devia ser insuportable per als qui m’envoltaven..., era molt perfeccionista i poc flexible. De vegades em tornava boig rumiant la manera de fer la compra correcta. La meva vida, les coses que m’agraden i les topades contra la realitat han anat canviant la meva visió del consum conscient, que ara és molt menys moralista, com he dit, més flexible, més lúdica. 

Rakel, 39 anys, Gasteiz
Treballo en una ONGD. Aspiro a una vida més tranquilla i senzilla
Sí, de vegades. La meva manera de gestionar-los és acceptar el món on visc. Més del 80% de les meves compres i altres serveis el faig conscientment, en el petit comerç, les empreses i la producció local... Seria feliç si la gent en general poguésssim arribar al 50% de consum conscient: el món milloraria molt.  

Mariel, 30 anys, Barcelona
Sociòloga, assessora d’associacions juvenils i membre d’unes quantes assemblees
De vegades m’he arribat a sentir fatal fatal. Penso que és gairebé inevitable i que de vegades pot ser un incentiu per prendre consciència i fer canvis personals. Però a la llarga no funciona, no em sembla gens sostenible i no crec que alimenti el canvi social que em crec, almenys per a mi mateixa. Normalment m’autojustifico i, si s’hi presta, penso sobre el perquè d’un consum concret i sobre com podria fer-lo d’una altra manera, si és possible, si no ho és, etc. Però crec que el CCT ha de servir-me precisament per reduir  

Jaume i Carme, 62 i 56 anys, Barcelona
Jubilat molt ocupat i infermera, gran lectora amb ganes de jubilar-se
El que per a nosaltres té un paper és la responsabilitat. 

Sylvain, 32 anys, França/Barcelona
Paleta
Consum conscient per plaer, el consum superficial és frustrant. La simplicitat és agradable. 

David, 36 anys, Cornellà (Baix Llobregat)
Era veterinari, ara sóc venedor de ciència virtual, una peça més del sistema
Només en vaig tenir al principi de plantejar-m’ho. Però quan t’adones que en general és més car i complicat ser conscient i responsable, et passa. L’he gestionat pensant que no cal preocupar-se gaire, una persona sola no pot canviar el món, o sigui que, si em resulta senzill fer CCT, en faig, però si m’he de complicar la vida no en faig (conscientment i irresponsablement).

Amaranta, 26 anys, València/Barcelona
Sociòloga, violinista i aprenent de xiatsu
Altres cultures accepten més fàcilment les paradoxes i les contradiccions humanes. Penso que si et creus que això del CCT val la pena i que hi vols posar energia, ganes i il•lusió, també has de tenir clar que tots tenim límits i contradiccions i que aquests elements també formen part del procés.

Ricardo 31 anys, Vallecas (Madrid)
Filòleg i fisioterapeuta.
Més que sentiment de culpabilitat, és de “ràbia” o d’”impotència”.

 

Cites de les persones entrevistades en resposta a la pregunta següent:

Algun hàbit consumista que vulgueu compartir? Com gestioneu les contradiccions?

Jorge, 30 anys, Madrid
Passant de l’educació ambiental al xiatsu
De vegades els llibres, que em perden. Les contradiccions les gestiono des de l’acceptació. Encara que de vegades m’emprenyo amb mi mateix i/o amb l’estructura-societat-sistema que m’ho posa tan difícil, tot i que això em fa venir més ganes de generar alternatives.

Enric, 43 anys, Barcelona
Aficionat als ocells i a la muntanya, pare, informàtic en una caixa d’estalvis
Entre les pitjors contradiccions hi ha el cotxe i la segona residència, com també el nivell de vida (viatjar, esquiar, anar a bons restaurants..., tot i que cada vegada menys). I les gestiono malament, les minimitzo, me les venc amb altres arguments, però no deixo de fer-ne, m’agrada i penso que la immolació no és bona. L’important és la tendència del procés, i així com vaig trigar molt temps a decidir-me a anar en bici amb trajo i corbata, però ho vaig acabar fent 4 anys enrere, potser també faré alguna cosa amb altres contradiccions.

Cristina, 25 anys, Barcelona
Educadora social. M'estic independitzant
Ara mateix el que duc pitjor és el consum en l'oci i en els viatges. Em resulten molt temptadors els preus tan barats dels vols i reconec que vaig més amunt i avall i valoro molt més el meu temps que l'impacte ecològic que pugui tenir un avió.

Mariel, 30 anys, Barcelona
Sociòloga, assessora d’associacions juvenils i membre d’unes quantes assemblees
En tinc molts. Per exemple, sóc gairebé addicta a la llonganissa seca i al pernil salat, m'encanten. Deixo que me’n regali la família, o els saquejo la nevera. Si en compro, em sento veritablement fatal. Estic esperant que s’acceptin els embotits a la cooperativa de consum.

David, 36 anys, Cornellà (Baix Llobregat)

Era veterinari, ara sóc venedor de ciència virtual, una peça més del sistemaVaig passar anys sense tastar ni una gota de Coca-cola ni Fanta emprenyat amb aquesta mena d’empreses, fins que em vaig adonar que el meu boicot no les faria trontollar (estrany, oi?), així que... intento gaudir de les meves contradiccions.

Leti, 30 anys, Madrid
Programadora cultural
Si és una cosa que veritablement no puc reprimir, llavors senzillament no em torturo, ho faig amb la condició de no retreure-m’ho després. Suposo que cada vegada em passa menys. Per mi, el consum responsable, a més de tot, és també un respecte a mi i a la meva consciència, i en aquest punt també hi ha el respectar les meves misèries, que són part ineludible de mi.

Ruben, 23 anys, vaig créixer a la Plana de Vic però visc a Barcelona
Comptable en una associació sociocultural
Consumeixo carn i embotits amb certa regularitat, i aquesta carn ve de la ramaderia intensiva de les meves terres d'origen. És interessant adonar-se que la meva mare du 23 anys queixant-se de la pudor de la granja de porcs que tenim al costat de casa, i que sempre hem consumit carn de porc i embotits. He après a gestionar bé les contradiccions, perquè crec que la meva actitud de fons és la correcta i no puc trencar-me el cap cada vegada.

Jacobo, 30 anys, madrileny a Itàlia
Advocat laboralista i dj de música negra
Sóc bastant insensible amb les meves pròpies contradiccions, em conformo amb el que faig. Em considero imperfecte i, en ocasions, superficial... però no em castigo. Compro més roba de la que necessito, de vegades feta amb mà d'obra esclava. M’intento convèncer que no consumir res dels països emergents seria pitjor. Consumeixo massa petroli, he intentat anar amb tren però funciona també amb gasoil i el ritme de treball en surt perjudicat. Penso a comprar-me un cotxe que no contamini…





Comparteix-ho i participa a la conversa:

Envia un nou comentari

El contingut d'aquest camp es manté privat i no es mostrarà públicament.
Refresca Escriu els caràcters que veus a la imatge.
Escriu els caràcters que veus; no cal que distingeixis majúscula/minúscula. Si no els pots identificar, clica la fletxeta i s'apareixerà un altre joc de caràcters.   Canviar per verificació auditiva.