Skip to main content

El compostatge casolà. Els cucs se'm mengen la brossa!!

vermicompostador

Sabíeu que un dels problemes ecològics preocupants avui és la pèrdua de fertilitat de la terra? Deguda sobretot a les pràctiques de l'agricultura intensiva, predominant des de fa més de mig segle (va néixer pels volts del 1950 amb la paradoxalment anomenada Revolució Verda). Hem llegit a l'últim número de la revista Agro-cultura que, segons uns estudis recents, a França més del 70% dels sòls agrícoles ja es troben en estat de mort evident. La xifra és tan esfereïdora que ens fa venir ganes de contrastar-la, però ens transmet que la pèrdua de fertilitat és un problema sens dubte seriós.

Una de les claus per preservar la fertilitat del sòl és tornar-hi el que en traiem: reciclar la brossa orgànica, és a dir, fer-ne compost, compostar-la.

Un terç del pes de la brossa domèstica correspon a matèria orgànica (n'és el material més abundant). Tal com explicàvem al número 42 d'Opcions, és molt i molt important que la separem bé, en bosses compostables, i que no en llencem gens al rebuig.

O bé... la podem compostar a casa mateix. El compostatge casolà és una opció excel·lent per mantenir la fertilitat a les torratxes i horts al balcó que puguem tenir, i alhora reduir el volum de brossa que ha de gestionar el municipi; no en va molts municipis el bonifiquen fiscalment.

El compostatge casolà pot ser molt senzill. Compartim amb vosaltres tot el que heu de saber perquè el vostre orgànic no surti de casa i l'aprofiteu al màxim.

 

per Mariel Vilella

A casa tenim dues gates, una tortuga i... mil cucs a pensió completa dins d'una caixa. Es mengen part dels residus orgànics i ens regalen adob de primera qualitat per a les plantes. A algunes visites els fan fàstic, però això és perquè no els coneixen de debò.

I és que... què fem amb els 200 grams d'escombraries orgàniques (70 quilos al cap de l'any) que es produeixen cada dia en una llar? (xifres tretes d'aquí). Si tenim plantes i un metre quadrat escàs d'espai a casa per poder-hi tenir un recipient en les condicions que us explicarem, podem optar per no deixar tota la brossa orgànica en mans del sistema públic de gestió de residus i convertir-ne una part en compost fertilitzant, a través del vermicompostatge. Així, els residus passen a ser recursos, ens donem una oportunitat per tancar el cicle de la matèria i, de passada, coneixem de prop uns companys de pis molt especials: els cucs vermells.

cucs a la mà

Aquests cucs són uns éssers treballadors i eficients que es dediquen a viure plàcidament entre les restes de menjar, tot el dia engolint i excretant. La seva ingestió i digestió dels aliments produeix un humus de més qualitat que el que produeix el compostatge sense cucs, entre d'altres coses perquè la femta dels cucs està enriquida amb microorganismes propis de la seva flora bacteriana.

Els cucs són els protagonistes d'aquest procés, però no estan sols: la seva colla d'amistats microbianes (bacteris, protozous i fongs que habiten als residus orgànics) degraden els aliments i avancen feina als cucs, que els processaran molt millor, sempre que es donin unes condicions materials i ambientals adequades (les trobareu més endavant).

Per sorprenent que sembli, el vermicompostatge és un procés molt net: els cucs acceleren la mineralització de la matèria orgànica, es desplacen pel material i l'airegen, de manera que s'eviten les pudors típiques de la putrefacció.

El producte resultant és el vermicompost, un substrat que sembla marro de cafè i que és ric en substàncies nitrogenades i, per tant, un exquisit adob per a les plantes. Amb l'obtenció i aplicació del vermicompost a les nostres plantes es tanca el cicle: hem assistit a un procés de reciclatge de les nostres deixalles in situ, alleugerim una part dels problemes que causen els residus i som testimonis dels cicles naturals que fan possible la perpetuació de la vida.

 

QUÈ NECESSITEM

vermicompostador

El vermicompostador. Millor que sigui de plàstic, perquè és durador i fàcil de netejar. Pot ser qualsevol recipient (una capsa per exemple de sabates amb forats de ventilació) o un recipient amb una reixa de separació horitzontal (tipus model Vermicasa) o el sistema de pisos apilats (com el de la foto). Nosaltres explicarem aquesta última opció. Tots els models els podem comprar o construir-los nosaltres mateixos; per exemple, aquí hi ha indicacions i exemples per fer-ne un de pisos apilats, i aquí podem veure un vídeo de com fer-ne un d'un sol pis.

cuc vermell

Els cucs. La varietat de cucs més voraç, adaptable i que es reprodueix més ràpidament són els cucs vermells (Eisenia fetida). És per això que, malgrat que el vermicompostatge es pot fer amb cucs de terra del jardí o de pesca, es recomana usar aquesta varietat. Els podem comprar (més avall hi trobareu vincles a punts de venda) o ens en pot donar algú que ja estigui fent vermicompostatge.

Proporcions que calen de recipient/cucs/matèria orgànica: en un recipient amb 50 cm2 de superfície i un volum de 50 litres, hi poden viure de 500 a 1.000 cucs, que poden compostar fins a dos quilos de brossa orgànica per setmana (xifres tretes d'aquí).

 

ON I COM VOLEN VIURE ELS CUCS

Lloc Interior o exterior arrecerat, sense sol directe ni pluja.
No posem el compostador a prop de vibracions (rentadora, equip de
música, zones amb molt trànsit humà...).
Temperatura Entre 15º i 25º.
Foscor Les safates i la tapa superior han de quedar ben tancades.
Ventilació Que els forats del recipient no s'obturin.

 

COM FUNCIONA

Aquí tenim un dibuix d'un vermicompostador, en aquest cas amb tres pisos. A la base de totes les safates, excepte a la col·lectora, hi ha uns foradets petits perquè els cucs puguin pujar d'un pis a l'altre i el líquid pugui caure a la safata inferior.

vermicompostador

Per començar, al primer pis hi posem mig diari estripat (millor sense pigments, o sigui en blanc i negre) o bé una totxana de fibra de coco (article de jardineria) que facin de substrat. Cal humitejar-lo a un 75%, que quedi tot moll però no xop. Hi enterrem unes quantes restes de
menjar trossejades i hi posem els cucs.
  A partir d'aquí, el menjar l'anirem posant a sobre.

Quan el primer pis ja estigui ben ple de restes de menjar, hi col·loquem a sobre una nova safata (o galleda) de manera que el cul quedi tocant el menjar del pis inferior, En aquest segon pis hi preparem un substrat com havíem fet al primer. Els cucs aniran pujant a través dels foradets a buscar més aliment a mesura que es vagin acabant el del primer pis.

Quan el segon ja estigui ple de restes de menjar, si l'humus que hi ha al primer encara no està a punt podem crear un tercer pis. Si ja està a punt, retirem l'humus i intercanviem els pisos.

El vermicompost estarà a punt quan tingui un aspecte sigui similar al del marro del cafè: fosc, esponjós, de matèria orgànica homogènia. El podem agafar amb una paleta i aplicar-lo directament sobre la terra de les plantes, cada 6-8 setmanes.

humus

El procés genera un líquid lixiviat, altament fertilitzant, que s'anirà recollint a la safata col·lectora. S'ha de diluir deu vegades abans de regar-hi les plantes.

 

LA TECA

Quanta Podem afegir fins a dos quilos de restes de menjar per setmana, però n'hi podem anar posant diàriament o al ritme que vulguem. Convé posar-l'hi trossejat, així ajudem els cucs. Regularan la població segons el menjar que se'ls doni. Poden estar sense menjar 1-2 setmanes, i si els deixem un parell de safates carregades els podem deixar sols fins a un mes.

Quina sí Fruita i verdura crua (excepte aliments àcids com cítrics, tomàquets i pell de ceba), marro del cafè, fulles de te, bossetes d'infusió (sense la grapa), closques d'ou (triturades), pols de l'aspiradora, cabells (que no tinguin restes de productes químics).

Quina no Restes del jardí, carn i peix, excrements d'animals domèstics, fertilitzant químic, ossos, closques de mol·luscs, llavors, conserves en vinagre o menjars molt salats.

No recomanable Restes molt fibroses (pell de plàtan, carxofa...), làctics, ous durs, cereals, menjars cuits, greixos, menjar fet malbé.


WEBS VERMIINTERESSANTS

Sobre vermicompostatge:
Manual Cucs fent feina.

El Centre d'Ecologia i Projectes Alternatius (CEPA) va editar fa uns quants anys un Manual de Compostatge Casolà molt bo, que ara es pot visualitzar parcialment aquí.

Busqueu "compostatge" al portal del CEPA.

Articles sobre compostatge casolà i molt més sobre horts al balcó al Picaronaglog. Busqueu sobretot a Materiales > Abonos.

Per comprar vermicompostadors i cucs:
compostadores.com (hi ha molta informació sobre vermicompostatge), Humus Vital, lombrimadrid.es, humusfertil.com.

Fòrums:
Infojardín > El jardín ecológico, Manual de Lombricultura.

 

AJUNTAMENTS QUE HO PREMIEN

Hi ha municipis en què l'autocompostatge rep una bonificació fiscal en la taxa de recollida d'escombraries o de gestió dels residus municipals. D'un 90% a Sabadell!! O d'entre un 10% i un 20% a Viladecavalls, Vilablareix, Sant Antoni de Vilamajor, Olèrdola, Santa Eulàlia de Ronçana... Veïns, consulteu el vostre ajuntament, i si no ho fa proposeu-li!

 

CURIOSITAT

Els cucs se'm mengen la brossa és el títol d'un text clàssic de la literatura vermicompostadora que va escriure Mary Arlene Apelhof, més coneguda com la dona-cuc, que es va dedicar més de trenta anys a la pràctica, recerca i difusió del vermicompostatge als Estats Units.

Comparteix-ho i participa a la conversa:

Envia un nou comentari

El contingut d'aquest camp es manté privat i no es mostrarà públicament.
Refresca Escriu els caràcters que veus a la imatge.
Escriu els caràcters que veus; no cal que distingeixis majúscula/minúscula. Si no els pots identificar, clica la fletxeta i s'apareixerà un altre joc de caràcters.   Canviar per verificació auditiva.