Skip to main content

D'energia, la justa

El requadre d'aquí sota és prou alarmant: no anem pas bé, pel que fa al consum d'energia. Si mai heu passat uns quants dies amb una fallada d'algun subministrament (llum, aigua, gas), potser haureu trobat estimulant l'experiència d'haver-vos d'empescar com fer moltes coses d'una manera diferent de l'habitual, i us n'heu sortit. Us convidem a jugar sempre a un repte per l'estil: fer les coses de cada dia com si no puguéssim tenir energia il•limitadament i convingués racionalitzar-ne molt el consum. Que de fet és el que passa. Ah, però sense perdre qualitat de vida! En aquest article donem algunes idees.

PERSPECTIVES DE L'ENERGIA A NIVELL MUNDIAL
Cada vegada consumim més energia: al ritme actual només trigarem 35 anys a duplicar-ne el consum mundial, i menys de 55 anys a triplicar-lo1.
Tenint en compte tots els nous desenvolupaments i polítiques, el món està
fracassant a conduir el sistema energètic mundial per viaranys més sostenibles.
Els combustibles fòssils segueixen sent predominants en el mix energètic mundial, recolzats per subvencions que van arribar a 523.000 milions de dòlars el 2011, gairebé un 30% més que al 2010 i una quantitat sis vegades més gran que les subvencions a les energies renovables.
Les successives edicions d'aquest informe han demostrat que l'objectiu climàtic de limitar l'escalfament global a 2ºC es fa més difícil i costós d'aconseguir cada any que passa
2.

LES LLARS ESPANYOLES NO AJUDEN A CONSUMIR MENYS ENERGIA
Des de la dècada dels anys noranta i fins fa relativament poc, el consum energètic de les llars espanyoles ha evolucionat per sobre del creixement de la població, a una taxa fins i tot 5 vegades superior. Això s'ha degut, principalment, a l'increment de l'equipament domèstic. [...] En l'actualitat s'han produït alguns canvis, i s'ha donat una convergència entre el ritme de creixement de la població i el del consum de les llars.
L'energia que consumeixen les famílies s'acosta al 30% del consum energètic total a Espanya, i es reparteix entre un 18% en
l'habitatge i un 12% en el cotxe
1.

Vols dir, que tenen poder, els costums, els hàbits per fer les coses de cada dia? I tant. A primeva vista no ho sembla. Semblen una minúcia amb una incidència insignificant davant de "les coses grosses": el model de transport, d'urbanisme, de producció, etc. Certament l'impacte de les coses grosses és molt més gran, però, si volem un món més sostenible, és imprescindible fer moltes coses de cada dia d'una altra manera.

Mirem-ho per exemple en el cas de l'energia. Actualment, un dels punts clau per a un futur més sostenible és reduir el consum d'energia, al costat d'altres com l'ús d'energies renovables, etc. Per això, per exemple, es treballa intensament i en molts camps per millorar l'eficiència energètica: que els aparells elèctrics gastin menys, que les parets aïllin més de la temperatura exterior, etc. És un flanc de lluita necessari, però no suficient. De fet, en algun cas les millores en eficiència poden resultar fins i tot contraproduents, si indueixen canvis en els costums (justament) que vagin en el sentit invers: malgrat que els cotxes gasten cada vegada menys combustible/km, el total de combustible emprat pel conjunt de tots els cotxes segueix creixent, perquè cada cop en tenim més i hi estem fent més quilòmetres... potser perquè, gràcies al menor consum, paguem menys de gasolina.

Dues de les vessants del poder dels costums són aquestes:

  • Quantitativa: que jo vagi a comprar amb el cabàs té una incidència infinitessimal en el consum de petroli i en la generació de residus no biodegradables i poc reciclables. Però si tots anem a comprar normalment amb el cabàs, és a dir: si el costum és anar a comprar amb el cabàs, la incidència ja comença a ser més significativa. Quan les xifres es multipliquen per tots (o la gran majoria) dels individus, o de les famílies, o de les col•lectivitats... prenen una dimensió insospitada.
  • Cultural: si a casa, des de petit, sempre has vist que la brossa es llença en galledes diferents, per tipus, no només adquireixes el costum de fer-ho així: la teva "noció" de "les coses materials" serà molt diferent que si sempre haguessis vist que es llença tota junta. La cultura d'una societat és el conjunt de "nocions" que té de "les coses", i tenir-ne unes o altres determina els comportaments a tots els nivells.

L'ENERGIA DELS COSTUMS
Dèiem que cal reduir el consum d'energia. En la vida quotidiana fem un munt d'accions que, amb els hàbits actuals, requereixen fer servir energia. Aquí proposem canviar alguns costums per anar cap a una cultura que en podríem dir D'energia, la mínima: en lloc de fer servir habitualment energia "externa" (electricitat, gas), buscar sempre quines coses podem fer amb la nostra pròpia energia: la corporal. A la taula hi hem posat uns quants exemples, en els quals en tenim prou amb l'ajut d'uns pocs artilugis que no gasten energia (una alfombra, un lladre...) per fer la mateixa acció, i sense perdre qualitat de vida.

Les xifres de consum d'energia que donem per a tot Catalunya són mostres de les dimensions insospitades que dèiem, que surten de l'efecte multiplicatiu. En definir les accions i hàbits hem mirat d'escollir casos habituals o mitjanes, per tal que les xifres per a tot Catalunya tinguin un cert sentit.

Costa gaire, prendre els hàbits que proposem? En el cas de com dormir sense passar fred, més que un hàbit és una decisió que prens un dia. En el cas de com anar del pis al carrer i viceversa, segurament apareixerà la mandra de pujar per les escales; però provem-ho, perquè l'exercici físic ens pot donar unes satisfaccions que un cop conegudes potser ja no voldrem deixar. En els altres dos casos, adquirir el nou hàbit és tan difícil com acostumar-nos a posar el mòbil a carregar; no ens ha pas costat gaire.

Si l'efecte multiplicatiu és poderós, el de la suma també ho és; està expressat a l'última fila de la taula. Si adoptéssim culturalment tots els nous hàbits que proposem, podríem posar 2'2 neveres addicionals a cada llar catalana sense incrementar el consum global d’energia respecte a l'actual. Més bona idea seria no generar els 1.749 GWh d'energia que gasten cada any aquests 6 milions de neveres. Ves per on, la quantitat s'assembla molt a l'electricitat que es va generar a Espanya el 2011 mitjançant la combustió de productes petrolífers (1.714 GWh)4.

UNITAT DE MESURA DE L'ENERGIA: LA "NEVERA"
Els consums d'energia els donem en "neveres". Ens hem inventat aquesta unitat de mesura per dues raons:
  • Donar-los en la unitat convencional (kWh) és poc comunicatiu, perquè no hi estem familiaritzats, i per tant no ens expressa gaire sobre la magnitud dels consums. En canvi, una nevera és dels electrodomèstics més comuns a qualsevol casa, i tenim una noció ben clara del servei que ens fa. Així, dir "aquesta acció gasta tanta energia com <tantes> neveres" ens permet fer-nos una idea millor del "pes" o importància que té el consum energètic de l'acció.
  • A més, la nevera s'endu la major part del consum elèctric domèstic, junt amb la il•luminació: un 18% cadascun.  És a dir, les neveres ja tenen un "pes" de per si en els consums energètics.

Per definir la unitat "nevera" hem pres com a referència un tipus usual avui: combi i amb eficiència energètica de classe A+. En concret hem agafat el model Fagor FFK-6835X, que té un consum d’energia mitjà anual de 288 kWh. Així, 1 nevera = 288 kW

 

ACCIÓ
AMB LA CULTURA D'ENERGIA, LA MÍNIMA
Hàbit
 
Quanta energia cal

durant un any

A tot
Catalunya
Dormir sense passar fred
Al dormitori tenir els radiadors tancatsi una alfombra a terra, usar una bonamanta o edredó i un pijama abrigador, i tenir sempre la porta tancada (perquèl’escalfor de la resta del pis no es perdi cap a l'habitació)4
La de l'escalfor del cos
legar de fer servir
l'ordinador i/o
l'impressora
Apagar també l'interruptor del lladre on estan endollats l'ordinador, la pantalla, la impressora i l'enrutador
La d'apretar l'interruptor (no
cal ni anar fins als aparells perquè ja hi som)
Plegar de veure la tele,d'usar el DVD o d'escoltar música
Apagar també l'interrruptor del lladre on estan endollats tots aquests aparells
La de caminar fins on tenim els aparells i el lladre i apretar l'interruptor
Pujar i baixar del pis al carrer,en edificis de 2 a 7 plantes (a  mésde planta baixa)
Tothom agafa l'ascensor excepte els del 1r i el 2n, i els del 3r al 5è només per pujar
198.642 neveres i la de les cames de més veïns
Totes les accions  alhora
 
198.642 neveres i energia corporal

 

ACCIÓ
SI ADOPTÉSSIM LA CULTURA D'ENERGIA, LA MÍNIMA, QUÈ CANVIARIA EN QUANT A...

Qualitat de vida

Estalvi d'energia a Catalunya
Dormir sense passar fred
Dormim suficientment calents, no tenim fred als peus, i sentim fresca quan entrem al dormitori (típicament un cop al vespre, i eventualment durant el dia) i mentre ens vestim o despullem (entre 5 i 10 minuts cada dia)
4.464.142 neveres
legar de fer servir
l'ordinador i/o  l'impressora
La mateixa 833.538 neveres
Plegar de veure la tele,
d'usar el DVD o d'escoltar música
La mateixa 592.163 neveres
Pujar i baixar del pis al carrer, en edificis de 2 a 7 plantes (a mésde planta baixa)
Fem més exercici. Triguem 0'5-3 minuts més a baixar o pujar 184.192 neveres
Totes les accions alhora
La satisfacció d'usar els recursos naturals i humans amb saviesa 6.074.036 neveres

 

 

 

ACCIÓ
EN LA CULTURA ACTUAL
Hàbit

Quanta energia cal
durant un any
A cada llar (o
edifici en últim
cas)
A tot
Catalunya1
Dormir sense passar fred
Mantenir el dormitori
a 18ºC tot el dia
mitjançant la calefacció2
1,60 neveres3
4.464.142 neveres
Plegar de fer servir
l'ordinador i/o l'impressora
Apagar-los pel botó
0,30 neveres5
833.538 neveres
Plegar de veure la tele,
d'usar el DVD o d'escoltar música
Apagar l'aparell pel
comandament
0,21 neveres6
592.163 neveres
Pujar i baixar del pis al carrer,
en edificis de 2 a 7 plantes
(a mésde planta baixa)7
Tothom agafa l'ascensor
excepte els del 1r, i els
del 2n només per pujar
1,36 neveres
i la de les
cames d'uns
quants veïns8
382.834 neveres9
Totes les accions alhora
   
6.272.678 neveres

Notes al peu per la última taula:

 1 Segons el Cens de l’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT), a Catalunya hi havia 2.782.300 llars el 2007 (és la dada més recent que hi ha).
2 És el consell que se sol donar actualment. Hem pres un cas de dormitori usual: té 15 m2 i 2’5 m d’alçada, 2 parets exteriors amb aïllament de 3 cm i sense cambra d'aire i 2 parets interiors que són envans. Té una finestra de 1'5 m x 1'2 m amb marc d'alumini i vidre simple. Hem suposat que l'edifici és al litoral central, un zona climàtica en què la mitjana de temperatures és propera a una mitjana del conjunt de Catalunya.
3 La calefacció va amb una caldera de gas amb un rendiment del 60%, que haurà d’estar funcionant 17 hores diàries (les 7 hores restants la temperatura es mantindrà per inèrcia). De mitjana en tot l'hivern es gastaran 2’19 kWh cada dia. Xifres calculades per una empresa instal•ladora de sistemes de calefacció.
4 A la zona climàtica que hem escollit, l'habitació no baixaria de 13ºC-15ºC ni que no tinguéssim calefacció a tot el pis, obrint les finestres l'estona necessària per ventilar. En climes més freds, si l'hàbit que prenem és mantenir el dormitori a 15ºC (en lloc de 18º), l'energia que estalviaríem podria equivaldre a unes 0'2 neveres.
5 Hem suposat que entre tots els de casa fan servir 2 hores cada dia l'ordinador (i la pantalla i l'enrutador), i la impressora una hora cada setmana. La resta de l'estona tots aquests aparells estan apagats però endollats, i per tant consumeixen.
Hem usat els consums de l'estat "apagat/inactiu i endollat" d'un ordinador clònic, una pantalla plana NEC MultiSync EX201W de 20", una impressora HP Deskjet 1050A i un enrutador Zyxel NBG-417N.
6 Hem suposat que entre tots els de casa es miren 2 hores de tele cada dia, i que un 60% de les vegades s'usa el DVD (per gravar o per reproduir). I que s'escolten 2 hores de música un dia de cada tres. La resta de l'estona tots tres aparells estan en espera, i per tant consumeixen.
El càlcul deriva del consum d'aquests aparells en mode d'espera: TV LED Panasonic Smart Viera de 37" (classe A+), DVD Panasonic DMR-EX83 i equip de música compacte Marantz M-CR502 DAB.
7 Suposem que entre planta i planta hi ha 2'5 m, que hi ha 4 pisos/planta, i que hi viuen 2 adults/pis.
8 Assumim que cada adult de l'edifici va i torna un cop cada dia del carrer (no hem comptat les pujades i baixades de les plantes dels edificis on treballem, estudiem, comprem...).
L' ascensor té un càrrega mitjana en funcionament de 630 kg i consumeix 6'83 mWh d'energia per cada quilo que carrega i metre que el mou. Són dades considerades habituals pel fabricant d'ascensors Kone.
La xifra és una mitjana ponderada entre edificis amb diferent nombre de plantes, usant el % d'edificis d'habitatges que tenen 2, 3, 4, 5, 6 i 7 o més plantes a Catalunya, segons dades de l'IDESCAT per al 2001 (les més recents). Ho hem comptat com si tots els edificis amb 7 o més plantes en tinguessin 7.
9 Calculat a partir del nombre d'edificis amb cada nombre de plantes que hi havia a Catalunya el 2001 (IDESCAT).

Notes al peu pel text:
1 Instituto para la Diversificación y el Ahorro de la Energía: Guía práctica de la energía. Consumo eficiente y responsable, 3a edició, actualitzada el 2011
2 Agència Internacional de l'Energia: World Energy Outlook 2012.
3 Vegeu la secció Perquès al n. 38 d'Opcions.
4 Ministeri d'Indústria, Energia i Turisme: La energía en España 2011.
5  Instituto para la Diversificación y el Ahorro de la Energía: Guía práctica de la energía. Consumo eficiente y responsable, 3a edició, actualitzada el 2011.

Comparteix-ho i participa a la conversa:

Envia un nou comentari

El contingut d'aquest camp es manté privat i no es mostrarà públicament.
Refresca Escriu els caràcters que veus a la imatge.
Escriu els caràcters que veus; no cal que distingeixis majúscula/minúscula. Si no els pots identificar, clica la fletxeta i s'apareixerà un altre joc de caràcters.   Canviar per verificació auditiva.