Consum Conscient? Transformador?

Avui ja és ben evident, i cada cop som més els que ho diem en veu alta, que un sistema econòmic (que és la manera com organitzem les nostres vides, a fi de comptes) fonamentat sobre un creixement indefinit de la producció i el consum no pot perdurar. La "demostració" més incontestable és el límit que posa el fet que el planeta sigui finit, però també és prou clara la poca satisfacció a nivell humà que aquesta sensació constant de "això encara no m'ho he comprat" ens permet gaudir. A més, si bé les desigualtats i injustícies es donen (i, segurament, es donaran) en qualsevol sistema econòmic, la lluita necessàriament aferrissada en un mercat com l'actual fa que una convivència-competència humanament respectuosa per part de les empreses productives gairebé sigui impossible.

A la pràctica, consumir el mínim possible es tradueix en potenciar les pràctiques que ens permeten satisfer les necessitats i desitjos sense consumir recursos nous. Idees tan senzilles, i alhora tan exòtiques i revolucionàries, com agafar els llibres de la biblioteca, tractar bé els mobles perquè no es facin malbé, posar la taula a la vora de la finestra per no necessitar electricitat tot el dia o fer servir paper reciclat.

Però, si tot ho fem així, les empreses productives no vendran... De què treballarem, com ens guanyarem la vida?? No ho sabem, però en canvi sí que sabem això altre: si seguim produint i consumint com fins ara, seguríssim que algun dia no podrem ni treballar, ni consumir, ni res, perquè el món s'haurà esgotat. Tal com ho deia algú altre: els idealistes són els que es pensen que podem seguir indefinidament com fins ara.