Skip to main content

Catàleg inspirador d'economies comunitàries i col·laboratives

Hem fet una selecció inspiradora de projectes en àmbits ben diversos. N’hi ha de diferents escales i formes de funcionament, des del lideratge comunitari fins a empreses que operen en un marc de consum col·laboratiu.

Coneixes més projectes comunitaris? Al nou Banc de Recursos que estem preparant al nostre web hi haurà un mapa d’iniciatives participatiu en què tots i totes n’hi podrem afegir.

BÉNS I SERVEIS PER INTERCANVI
Els mercats (físics i amb certa regularitat) i les xarxes (generalment a través d’internet, a base de llistes de correu o webs) d’intercanvi possibiliten l’intercanvi de béns, serveis o coneixements entre persones sense diners pel mig, i alhora teixeixen noves relacions de recolzament en la comunitat.

Web de mercats i xarxes d'intercanvi de Catalunya: www.intercanvis.net.
Recopilació dels 20 millors webs d’intercanvi a l’Estat: www.sindinero.org/blog/archives/7562.
Graticiclatge (webs d’ofertes i demandes sense necessitat de formar part d’una xarxa): www.reutil.net, www.intercanvis.org, www.etruekko.com, www.nolotiro.org/es. N’hi ha per a objectes específics, per exemple per a coses infantils: www.creciclando.com, www.trastus.com. O per a material i llibres escolars: www.truequebook.es. O per a llibres en general: www.libroscompartidos.com.

Per als intercanvis hi ha l’opció de crear una moneda social (o local, alternativa...). En algunes comunitats és una moneda permanent que complementa, o arriba a substituir, la moneda oficial.

 A Catalunya: www.mercatecosol.cat. A València: www.rscsol.wordpress.com/que-es-el-sol.
Pistes per muntar una moneda social a www.tinyurl.com/muntarMonedaSocial.

Els bancs del temps són molt similars a les xarxes però la moneda de canvi és el temps. No s’hi intercanvien objectes sinó coneixements, habilitats i serveis. Diversos ajuntaments en promouen.

 Mapa de bancs del temps i monedes socials de tot l’Estat: www.vivirsinempleo.org.
Assessorament i espai web per crear-ne un, i mapa amb els bancs del temps i monedes socials a l’Estat: www.adbdt.org.
La Trobada, el restaurant del temps és el primer restaurant del país en què part de la clientela paga amb diners i part amb temps.

ALIMENTACIÓ, HIGIENE I ALTRES PRODUCTES BÀSICS
Les cooperatives i grups de consum ecològic són probablement el tipus d'iniciatives col·laboratives més conegut, i n’han fet en certa manera de punta de llança. N’hi ha que acullen tant productors com consumidors. Poden agrupar des de desenes d’unitats familiars fins a un miler.

Webs amb directoris o mapes de localització de grups de consum: a Catalunya, www.repera.wordpress.com, www.ecoconsum.org.
A tot l’Estat: gruposdeconsumo.blogspot.com.es.

Els horts col·lectius són un altre univers que s’ha estès molt darrerament, i que té molta relació amb la gestió de l’espai públic. A la p. tal en podem conèixer uns quants, de diferents tipus.

Com muntar un hort urbà: www.opcions.org/blog/com-muntar-uns-horts-urbans-col-lectius.
Mapa i informació sobre horts urbans a Barcelona i rodalies: www.tinyurl.com/mapaHortsAreaBarcelona. I a València: www.facebook.com/reddehuertosurbanosdevalencia.


HABITATGE I ESPAI PÚBLIC
Hi ha diversos tipus de projectes col·lectius d'habitatge. Per exemple, el co-housing és un concepte bastant desenvolupat al Nord d’Europa i als Estats Units que combina els avantatges clàssics de la propietat privada amb els beneficis dels equipaments i espais compartits i de les relacions veïnals estretes (corresponsabilitat, xarxa de confiança).

Projectes dins i fora de l’Estat i eines per a la creació de projectes: masqueunacasa.org.
Assessorament i associacions d’ajuda a l'habitatge col·laboratiu: www.sostrecivic.org, www.celobert.coop, www.colectivocover.wordpress.com.
Un dels molts projectes que estan apareixent, inspirats en el model co-housing: www.entrepatios.org, a Madrid.
Cloudhousing, o habitatges amb pagament per ús i espais comuns: www.vidamesfacil.com.

També sorgeixen experiències autoorganitzades d'habitatge de cara a la jubilació i a la vellesa, per trobar suport i atenció per a les necessitats d'aquesta etapa vital de manera col·lectiva.

www.trabensol.org o www.jubilares.es a Madrid, www.housekide.org a Donosti, www.tinyurl.com/cooperativaLosMilagros a Málaga.

L’habilitació d’espais socials comunitaris de barri és un fenomen especialment interessant dintre de les iniciatives col·laboratives, per una banda perquè sol tenir un efecte activador d'altres iniciatives, i per una altra perquè és un indicador de certa maduresa i potència del teixit comunitari. Uns veïns lloguen o demanen a l’ajuntament un espai en desús, o hi entren, i hi ubiquen projectes de tot tipus.

www.canbatllo.wordpress.com, www.labase.info i www.ateneuflordemaig.wordpress.com als barris de Sants, Poble Sec i Poble Nou de Barcelona.
El Centro Social Seco ( www.cs-seco.org) i La Tabacalera ( www.latabacalera.net) a Lavapiés i Puente de Vallecas de Madrid.
A www.viveroiniciativasciudadanas.net hi ha molta informació, iniciatives, eines... entorn de les iniciatives ciutadanes en l’espai públic: creació de jardins urbans, recuperació de terrats per a usos col·lectius o culturals ( www.entretejas.org, www.encajesurbanos.com), etc.
Assessorament on-line per al cas de recuperar patrimoni immobiliari inutilitzat: www.increasis.org.

I en aquest àmbit també hi trobem, per altra banda, les experiències de comunitats rurals sostenibles, que actualment estan en ebulllició. Algunes s'agrupen entorn de la Red Ibérica de Ecoaldeas ( www.rie.ecovillage.org/es/red-iberica-de-ecoaldeas). También hi ha iniciatives en entorns més periurbans, poden haver comprat els espais i usar-los de manera cooperativa, o okupar espais en desús...

Comunitat rur-bana www.canmasdeu.net a Barcelona, la colònia ecoindustrial www.calafou.org a Vallbona d’Anoia, www.reviuresolanell.com a Tarragona, les diferents Corralas a Sevilla ( www.corralalibertad.blogspot.com.es) per a persones afectades per desnonaments.... o un veterà referent: Lakabe ( www.rie.ecovillage.org/es/lakabe).


MOBILITAT
Un dels àmbits en què el consum col·laboratiu està més desenvolupat són els desplaçaments en cotxe, en diferents models.

Carpooling o viatge en cotxe compartit (busco/ofereixo vehicle per fer un trajecte com a acompanyant): www.blablacar.es, www.amovens.com/es, www.carpooling.es.

Carsharing (lloguer de cotxes de curta durada, habitualment per a trajectes curts): avancar.es.

Social car (particulars que ofereixen el seu vehicle en lloguer): www.socialcar.com.

Per moure’ns en bici també hi ha moltes possibilitats.

Mapa de ciutats amb servei de bicicletes públiques i altres recursos per a bicis: www.sites.google.com/site/circularenbici.
Associacions i grups de ciclistes que dinamitzen tallers d’autoreparació: www.biciclot.net a Barcelona, www.madrid.bicicritica.com/Taller_Critico a Madrid, www.lacicleria.com a Zaragoza, aquesta última és una iniciativa més integral des de l’economia social.


FINANCES
És un àmbit especialment complex, i les iniciatives hi juguen amb menys marge per a l'error. Tanmateix hi ha força iniciatives, i algunes han assolit una escala gens menyspreable els darrers anys.

Són ben conegudes la cooperativa de finances alternatives per a projectes d’economia social www.coop57.coop, i el projecte de banca ètica de base (sorgit per iniciativa de persones i entitats) www.proyectofiare.com.

En un pla de suport mutu de curta distància sorgeixen les Comunitats d'Autofinançades (CAF), en què els socis (10-30) aporten petites quantitats de diners a un fons que servirà per fer petits préstecs (350€ de mitjana) als socis, per cobrir despeses com reparacions, enviament de diners al país d'origen, llibres per a l’escola dels nens… www.comunidadescaf.org

El micromecenatge o finançament col·lectiu (crowdfunding) és una altra manera de reunir diners per tirar endavant projectes.

Algunes plataformes que donen suport especialment a projectes amb valors socials, per exemple d’economia col·laborativa: www.goteo.org, www.verkami.com, www.worldcoo.com. Tenim informació general i una recopilació molt àmplia de plataformes de micromecenatge a www.crowdacy.com.


ENERGIA
A la secció Món en Moviment del número 43 d'Opcions hi podeu trobar més informació sobre les cooperatives (els clients en són socis) que produeixen i comercialitzen electricitat d’origen renovable, i sobre diversos projectes col·laboratius per a la producció energètica renovable.

www.somenergia.coop (que acaba d’arribar a 10.000 socis), www.goiener.com, www.zencer.es,  www.facebook.com/enerpluscooperativa.

www.viuredelaire.cat, www.desobedienciasolar.com, www.tinyurl.com/OlasSolares.


EDUCACIÓ I CRIANÇA
En el món de l’educació sorgeixen projectes col·laboratius per cobrir estadis que no cobreix l’educació pública, i/o per oferir projectes pedagògics i de relació amb l’escola diferents. En aquest cas es fa especialment patent el debat sobre fins a quin punt la cerca d'articulacions col·lectives per satisfer necessitats poden allunyar-nos de la defensa dels sistemes públics i universals i  crear espais endogàmics o elitistes. El repte seria que les iniciatives alternatives bolquin el seu bagatge pioner en la defensa i reforma dels sistemes públics, i de fet estan apareixent escoles públiques que han begut d’aquestes experiències.

El terme genèric escoles lliures és difícil d'afitar.

La Xarxa d’Educació Lliure proporciona un mapa i directori d’iniciatives a Catalunya, i molta informació. www.educaciolliure.org

Els grups de lactància són diverses famílies que s'agrupen per obtenir suport mutu durant els mesos posteriors al part i el període de lactància. N’hi ha que són promoguts per les administracions.

Xarxa catalana amb un cercador de grups: www.grupslactancia.org/es/grupos. I una d’àmbit estatal: www.fedalma.org/grupos.php.

Els grups de criança són famílies que s'agrupen per compartir altres aspectes de la criança: simplement temps de trobada entre els menuts, compartir dubtes i inquietuds, i fins a serveis i formacions.

Un blog amb alguns dels que funcionen a Barcelona: www.corcrianzacompartidatablon.blogspot.com.es.


VACANCES I ALLOTJAMENT
El viatjar és un altre dels àmbits en què el consum col·laboratiu ha desenvolupat interessants xarxes i plataformes. També hi ha tot un univers d'associacions per a l'oci durant les vacances, entorn d’activitats, enfocaments, etc. Algunes iniciatives ofereixen allotjament gratuït, és a dir: t’acullen a casa per períodes curts mentre viatges, i fins i tot poden fer-te d’amfitrions.

esp.hospitalityclub.org (la xarxa d'acollida gratuïta més gran del món),  travelersfortravelers.com,  globalfreeloaders.com... La més coneguda probablement és www.coachsurfing.org, que gestiona una xarxa de 6 milions de viatgers.
www.wwoof.net és una xarxa per viatjar intercanviant allotjament i menjar per feina a granges ecològiques de tot el món.
Hi ha una recopilació d’iniciatives a tot el món a www.tinyurl.com/mundoPorLibre.

Una altra modalitat és l’intercanvi de cases: intercanviar casa teva amb algú que vol visitar el teu país o ciutat.

D’àmbit català o espanyol: www.intercambiodecasa.es, www.homecompartia.com.
Plataformes internacionals: www.knok.com, www.mytwinplace.com.

També hi ha empreses de consum col·laboratiu que articulen plataformes a través de les quals pots oferir i buscar habitacions per a allotjaments de curta durada.

La més coneguda: www.airbnb.es.
L’homòloga a l’Estat: www.facebook.com/Alterkeys.spain.


TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ
El propi univers de les TICs està plagat d'iniciatives col·laboratives, i gairebé qualsevol àmbit que imaginem té una comunitat virtual funcionant. Alguns referents en el camp del saber i la informació:

La comunitat virtual més nombrosa del món és la que hi ha entorn de Wikipedia. Podem contactar amb la comunitat catalana a www.wikimedia.cat.
La principal xarxa global de nodes d’informació alternativa: www.indymedia.org/es.
Una comunitat perquè altres comunitats puguin compartir: www.comunes.org/es, que desenvolupa eines web i recursos lliures per fomentar els Béns Comuns.

Pel que fa a la producció col·laborativa, és ben conegut el cas del programari lliure, però cada vegada sorgeixen més casos de xarxes que fan col·laborativament des d'un cotxe fins a un documental, passant per música, sèries o videojocs.

Llistat de produccions col·laboratives de referència: www.tinyurl.com/llistatProdColab.

I en l’àmbit de telefonia i internet:

guifinet.net és la xarxa de compartició de connexió wireless a internet més gran del món (22.000 membres a Catalunya i algunes comunitats veïnes), amb particulars i entitats en una xarxa oberta i lliure.
Un cas que mostra l’expansió del consum col·laboratiu: Giff Gaff és una operadora de telefonia mòbil britànica en la qual els usuaris mateixos proporcionen el servei, i fan la labor comercial. El preu final de les tarifes és molt inferior a la mitjana. www.giffgaff.com


CATÀLEGS I MISCEL·LÀNIA
La Cooperativa Integral Catalana és un projecte col·lectiu que vol donar resposta a les necessitats de manera integral, és a dir en molt àmbits alhora (alimentació, feina, habitatge, educació, fins i tot salut...). www.cooperativa.cat

ouishare.net és una plataforma internacional per facilitar el desenvolupament de l’economia col·laborativa. A nivell local tenim aquesta de Girona: www.noetconsumeixis.org.

Webs que faciliten la difusió i expansió de la cultura col·laborativa, amb directoris d’iniciatives: www.tinyurl.com/webIPC, www.mecambio.net, www.colaborabora.org, www.mapunto.net.

Comparteix-ho i participa a la conversa:

Comentaris

Bones, crec que seria

Bones, crec que seria interessant si afegiu al llistat, que, per cert, és molt complet:

http://volstens.org/ (a la part de bens d'intercanvi / aconseguir objetes sense diners)

http://www.ecooo.es/ (a energia)

Gràcies per la important fenia que feu.

Gràcies Maria. Sí, vem parlar

Gràcies Maria. Sí, vem parlar de Coshop al Quadern de l'Opcions núm. 40 (dedicat a la roba), a la Guia Pràctica (p. 20).

Jo voldria parlar-vos de la

Jo voldria parlar-vos de la primera botiga col.laborativa que hi ha a Barcelona: COSHOP. Prop de 50 dissenyadors locals i amb un criteri sostenible compartim un espai al Born i els gastos generals i de dependents. La idea es de la Nieves Torres y Mireia Solsona. Nosaltres tenim un lloc a la botiga perquè han apostat per firmes del Tercer Sector barceloní com: sdBarcelona.

Per més informació contacteu amb info@coshop.es

Desitjo haver sigut d'ajuda.

Salutacions cordials,

María

Envia un nou comentari

El contingut d'aquest camp es manté privat i no es mostrarà públicament.
Refresca Escriu els caràcters que veus a la imatge.
Escriu els caràcters que veus; no cal que distingeixis majúscula/minúscula. Si no els pots identificar, clica la fletxeta i s'apareixerà un altre joc de caràcters.   Canviar per verificació auditiva.