Protectors naturals al mercat

Analitzem les marques que trobem a les botigues i els segells ecològics que duen.
Protectores solares naturales Amapola
Share on FacebookTweet about this on TwitterShare on LinkedInPin on PinterestShare on Google+Email this to someone

Els protectors solars naturals minimitzen o eviten els ingredients que poden ser més nocius per a la salut i, en general, els ingredients sintètics derivats del petroli. A més, entre els ingredients vegetals prioritzen els de cultiu ecològic. Per això hi ha qui els anomena protectors ecològics. Només contenen filtres solars físics, molt eficaços i innocus, de no ser que estiguin en forma de nanopartícules (vegeu l’article “Cremes de protecció solar“).

Com podem trobar cremes solars naturals al mercat? El primer pas és anar a botigues de productes ecològics, a dietètiques o a herboristeries, o bé associar-nos a alguna cooperativa o grup de consum ecològic. També en podem trobar als webs amb venda en línia de cosmètica natural. El segon pas és comprovar que el producte tingui algun segell certificador de cosmètica natural, perquè, a diferència del que passa en els productes alimentaris, no hi ha cap llei ni normativa que impedeixi que qualsevol fabricant qualifiqui els seus productes com a “naturals”, “sostenibles” o qualsevol terme que el departament de màrqueting consideri atractiu per als consumidors.

Actualment als productes cosmètics del nostre mercat hi podem trobar dos segells d’àmbit espanyol i raonablement a l’abast de petites empreses, i sis d’àmbit internacional que són atorgats per grans empreses certificadores, entre les quals és més difícil evitar i detectar pràctiques que poden estar més al servei dels interessos dels grans fabricants que de la cosmètica natural. Aquests segells internacionals, d’altra banda, comporten per als fabricants uns costos econòmics i de gestió importants.

ACENE és l’Associació de Cosmètica Ecològica i Natural d’Espanya, formada per una vintena de petites empreses. Aplica els mateixos criteris que els del segell COSMOS, o més estrictes en algun aspecte. Són els petits fabricants mateixos els que garanteixen que els compleixen, perquè tenen la vocació genuïna de complir-los, i ACENE de tant en tant els envia una inspecció independent i sense avisar.
El segell BioVidaSana, creat per l’associació Vida Sana, l’atorga la certificadora suïssa bio.inspecta. A les etiquetes hi pot dir “bio.inspecta Vida Sana” o “IMO-Vida Sana”, les denominacions anteriors.

ACENE (espanyol)

BioVidaSana (espanyol)

NaTrue (d’àmbit europeu)

The Soil Association (britànic)

BDIH (alemany)

Ecocert (francès)

Cosmebio (francès)

ICEA (italià)

 

 

Els cinc últims han creat el segell d’àmbit europeu COSMOS, que substituirà els cinc segells en els productes cosmètics certificats a partir de l’1 de gener del 2017. L’identificarem per les paraules COSMOS ORGANIC a sota el logo de cadascun dels segells.

Tots vuit garanteixen que el producte té les característiques bàsiques dels protectors naturals. Els segells espanyols prohibeixen les nanopartícules, els internacionals les permeten.

Seguint aquests dos passos arribarem als protectors solars naturals d’unes quantes marques. No n’hi ha pas gaires, però sí dues de fabricades a l’Estat: Amapola i Ajedrea. I és que, malgrat que el sector de la cosmètica natural està prosperant força a l’Estat, fabricar una crema solar no és fàcil, per a una empresa petita i jove. Per exemple, per comprovar el Factor de Protecció Solar s’han de fer proves in vivo, és a dir amb persones voluntàries, i això val molts diners. També passa que els filtres físics són unes cinc vegades més cars que els químics, i que amb els ingredients naturals és més laboriós aconseguir que la fórmula sigui estable.

Amapola Biocosmetics és una empresa petita que té el taller botiga a San Cristóbal de Segovia i una botiga pròpia a Barcelona. Al seu web hi podem trobar tots els punts on es venen els seus productes, i també hi podem comprar en línia. Té el segell ecològic BioVidaSana.

Ajedrea és una empresa de Granada, de quatre treballadors, que forma part d’ACENE, i té el seu segell. Fa un volum de producció limitat mitjançant processos força artesanals i fugint de la sofisticació, amb receptes senzilles. Al seu web hi podem trobar els punts de venda a tot l’Estat, i també hi podem comprar en línia.

De protectors solars naturals fabricats a l’estranger podem trobar, entre d’altres, aquestes marques:

—Lavera i Eco Cosmetics, totes dues alemanyes. La primera és de les empreses més veteranes en cosmètica natural; té el segell NaTrue. Eco Cosmetics té el segell Ecocert.

—Anthyllis és una marca de l’empresa italiana Pierpaoli que fa cosmètica, detergents per a la llar i productes per a la higiene infantil, la gran majoria naturals i amb la certificació ICEA. Als seus protectors solars no hi ha nanopartícules. Són els que es fan servir a Hondures en el rodatge de Supervivientes, per prevenir danys a l’ecosistema marí.

—Alga Maris (França). El protector té la particularitat de contenir extractes d’alga gorria, una espècie pròpia de la costa basca francesa molt rica en antioxidants, les substàncies que contraresten l’acció dels radicals lliures generats pels rajos UV. Té el segell Ecocert.

—Couleur Caramel. És una marca francesa de maquillatge natural que només té un producte per protegir del sol: un llapis per als llavis, amb els segells Cosmebio i Ecocert.

—Acorelle és una marca cosmètica també francesa que fa una crema solar per a bebès. Té el segell Cosmebio.

 

Ull amb les marques pseudonaturals

Al mercat hi podem trobar cremes protectores que, malgrat que es presenten com a naturals, més aviat caldria denominar pseudonaturals. En podem trobar tant a botigues de productes ecològics (per exemple a la cadena Veritas, present a Catalunya, Illes Balears, País Basc i Madrid) com a dietètiques.

El motiu és que posen alguna “característica natural” a la formulació, per exemple molts extractes de plantes o algues, però també ingredients que no ho són gens. No duen cap segell certificador de cosmètica natural, és clar.

És el cas per exemple de la marca britànica Jason, present arreu del món. Hem examinat els seus sis protectors solars: quatre tenen filtres químics (a més de físics) i en tres casos el filtre més abundant (un 7,5% de la fórmula) és l’etilexil metoxicinamat, la substància identificada com a altament preocupant per l’International Chemical Secretariat (vegeu “Qui filtra els filtres”). Tots els productes tenen filtres físics, però sempre en menor quantitat que de químics. I també a tots hi trobem fenoxietanol. Tot acompanyat de moltes substàncies derivades de plantes, com dèiem.

A les etiquetes no hi trobarem cap certificació natural, però sí aquest logotip, que té tot l’aspecte de segell certificador:

Un altre cas és el de la marca també britànica Green People. Dels seus deu productes protectors del sol, vuit tenen més quantitat de filtre químic que de físic, aquest filtre químic és dels més perillosos, i el físic (diòxid de titani) està en forma de nanopartícules. La marca també té un llapis labial protector, que de filtre només té el mateix químic que hem esmentat.

 

La marca Anne Marie Börlind, també una veterana empresa alemanya, és un cas diferent de tots els anteriors. L’empresa és molt estricta amb les característiques naturals dels seus productes, i no usa cap dels segells que hem vist sinó un altre, el CSE, que garanteix que l’empresa té un comportament sostenible. Considera que fent servir només filtres físics no li és possible elaborar protectors solars que compleixin la normativa europea i alhora tinguin la qualitat que ella s’imposa. Per això als seus protectors hi trobem filtres químics, en algun cas acompanyant filtres físics (sense nanopartícules). També hi podem trobar fenoxietanol, un conservant molt irritant, i alcohol, que resseca la pell.

L’empresa també té la marca Dado Sens, per a persones amb afeccions dermatològiques complicades i pell molt sensible.

Share on FacebookTweet about this on TwitterShare on LinkedInPin on PinterestShare on Google+Email this to someone

Montse Peiron

Responsable de recerca d'Opcions.