Comprar amb criteri

De segona mà, de proximitat, de comerç just, de producció ecològica. Són alguns dels criteris més esmentats quan es parla de consum conscient. Però, quin factor és més important? Si volem fer compres amb impacte positiu, hem de tenir en compte altres aspectes?

És fàcil que, quan pensem en consum conscient, el primer que ens vingui al pensament sigui aplicar certs criteris ambientals o socials en les nostres compres. Però comprar amb criteri és només la tercera clau del consum conscient. Abans, hi ha la primera, consumir menys, i la segona, consumir sense comprar. L’ordre no és indiferent, hi ha una clara jerarquia entre les tres claus. La prioritat la determina la capacitat que tenen de reduir la nostra petjada ecològica, d’afavorir estils de vida no modelats pel consumisme i, alhora, de contribuir a enfortir la comunitat i generar relacions socials més justes.

Ara bé, el cert és que hi ha molts aspectes que podem tenir en compte si amb les nostres compres volem afavorir la preservació del planeta i el benestar de les persones, tant a l’hora de triar productes com d’escollir comerços. A continuació, repassem quines característiques dels productes o de les empreses i comerços que ens els faciliten poden ajudar-nos a fer compres amb impacte positiu.

Adquirir béns usats i reusables

A l’hora de decidir, busquem opcions que impliquin gastar el mínim de recursos naturals nous. Com? La clau és pensar com podem donar una vida al més llarga possible a tots els béns.

  • Escollir les versions reutilitzables o amb recanvis: per exemple, bolígrafs, piles, tovallons, mocadors, agendes, vaixella, opcions menstruals reutilitzables, bolquers, embolcall per a l’entrepà, ganivetes d’afaitar, cartutxos de tinta o glaçoneres.
  • Comprar productes de segona mà: la Llei 23/2003 obliga a donar un any de garantia per a gairebé tots els tipus de béns de segona mà, i és usual trobar ordinadors que en tenen dos.
  • Buscar qualitat: materials resistents, encaixos entre peces robustos (els objectes de plàstic no solen tenir aquestes dues característiques), marques de qualitat reconeguda, recórrer a comerços amb bons professionals.

Afavorir economies orientades a les persones

En aquest cas, la pregunta a fer-nos és si amb la nostra compra podem contribuir a posar el benestar de les persones al centre. Etimològicament, economia vol dir “administració de la casa”, de la casa en sentit ampli: l’entorn on vivim. Que l’economia estigui orientada a les persones vol dir que persegueix un entorn en què tots i totes puguem viure bé.

  • No perseguir els preus més baixos, fugir de les opcions low cost: formen part d’una espiral cap avall pel que fa a condicions laborals, qualitat de vida i sostenibilitat.
  • Escollir productes de comerç just.
  • No comprar a grans multinacionals. Amb el poder que acumulen influeixen en la presa de decisions en les institucions polítiques. D’aquesta manera, limiten el poder de la ciutadania i la sobirania dels pobles. A més, en una escala tan gran és més difícil portar a la pràctica principis d’igualtat, justícia i sostenibilitat.
  • Buscar opcions dintre de les altres economies, com ara el sector cooperatiu, les empreses d’inserció laboral de col·lectius desafavorits, les iniciatives de consum col·laboratiu organitzades de forma col·lectiva o les empreses que vetllen per l’equitat de gènere.

Afavorir l’economia local

Es tracta de pensar com, amb les nostres compres, podem enfortir la nostra comunitat.

  • Buscar producció local i empreses locals.
  • Anar a comerços de proximitat i evitar les grans superfícies.
  • Comprar aliments en circuits curts de comercialització: venda directa a la finca, a mercats o a botigues pròpies; cistelles a domicili, grups i cooperatives de consum, agrobotigues.

Amb aquestes opcions, apostem pel nostre entorn, en tenim cura i hi creem o reforcem vincles materials i emocionals. També afavorim que la nostra comunitat tingui mitjans de vida propis. A més, estalviem energia, recursos i residus. Tot plegat, ens fa ser menys vulnerables, en particular en contextos de crisi.

Escollir béns de baix impacte ambiental

El nostre consum altera perillosament l’equilibri del planeta. Habitar-lo de manera sostenible implica buscar les opcions de menys impacte:

  • Materials renovables o reciclables: fusta, paper, cartró, metalls; en la construcció, suro o llana per aïllar. El plàstic és un material a considerar només si és una opció més duradora que la resta. Els motius? No és renovable, se’n recicla una part molt petita i gairebé tots els tipus de plàstic perden qualitat en el procés de reciclatge.
  • Matèries primeres reciclades: tèxtils, paper, fusta…
  • Productes que garanteixen o faciliten una explotació sostenible dels recursos: moderar el consum de carn, fusta i derivats amb segell FSC o PEFC, electrodomèstics de baix consum d’aigua, mecanismes d’estalvi d’aigua a aixetes i vàter.
  • Energies renovables i productes que promouen l’estalvi energètic i d’emissions: subministrament d’electricitat renovable, autogeneració domèstica amb plaques solars, electrodomèstics unplugged o de màxima eficiència, pa no precuit, cotxe elèctric, evitar o minimitzar les compres digitals.
  • Producció ecològica: aliments, productes de neteja, cosmètics, pintures, roba
  • Evitar envasos innecessaris: comprar a granel, tant aliments com els detergents, prioritzar envasos grans, portar bosses i contenidors de casa, esquivar safates i blísters.
  • Facilitar el potencial reciclatge posterior: que els materials es puguin separar fàcilment (no és el cas dels brics, que estan fets de cartó, alumini i polímers), prioritzar envasos de vidre o cartró per sobre del plàstic, ja que els primers no perden qualitat en el procés de reciclatge.

 

Comprar amb criteri sense morir en l’intent

La llista de criteris a tenir en compte és llarga, doncs, i de vegades no hi haurà cap opció que concentri totes les virtuts que busquem. En aquests casos, cal valorar quin producte o servei ens permet un consum amb més impacte positiu. Però poden ser càlculs difícils de fer. Per exemple, val més comprar sucre fet a partir de la remolatxa de proximitat o fet de canya de sucre tropical sota criteris de comerç just? O, és millor comprar un iogurt envasat en plàstic però fet per una cooperativa que té un programa d’inserció laboral, o un d’una gran empresa però en envàs de vidre?

De fet, de vegades no hi ha una resposta universal per a aquestes disjuntives o dilemes, i cadascú escollirem segons la importància que donem personalment als diferents paràmetres. La recomanació és viure-ho de forma relaxada i, si pot ser, amb alegria.


Montse Peiron

Redacció d'Opcions.