El trajecte del consum conscient

El consum conscient és tendència. Però, d'on sorgeix? Un repàs als setze anys d'Opcions i a totes les altres iniciatives que han contribuït a fer créixer l'interès per les alternatives de consum.
Bodegó de revistes Opcions
Share on FacebookTweet about this on TwitterShare on LinkedInPin on PinterestShare on Google+Email this to someone

A Catalunya, el terme consum conscient i les seves idees i pràctiques estan relativament força esteses, com podem veure a l’article “2017. El salt endavant del consum conscient”.  Però, d’on va sortir aquest fenomen?

En faré un relat des de la meva experiència com a fundadora i directora d’Opcions en els seus primers tretze anys de vida. No l’he fet, però, a partir d’un estudi a fons de tot el que s’ha mogut al país entorn del consum conscient, i és per això que hi tenen més pes les vivències pròpies que les d’altri. Em disculpo d’antuvi per les mencions que injustament hi puguin faltar.

Va ser el 1997, just ara fa vint anys, quan les idees van començar a prendre cos al nostre país en forma de llibres prou divulgats. Vivir mejor con menos. Cómo ser feliz sin agobios económicos, de Dani Wagman i Alicia Arrizabalaga, parlava de portar una vida “allunyada de la tirania del consum” i revisava els hàbits de consum en què es pot gastar menys, relacionant consum moderat amb medi ambient, solidaritat o educació. Per la seva banda, el Centre de Recerca i Informació en Consum (el CRIC, l’organització que més endavant crearia Opcions) publicava la traducció de Boycott, un llibre del Centro Nuovo Modello di Sviluppo italià, amb el títol Rebelión en la tienda. Opciones de consumo, opciones de justicia. El llibre repassava l’evolució del panorama internacional de moviments i entitats relacionades d’una manera o altra amb el consum conscient, posant l’enfocament a conèixer què hi ha darrere de les diferents opcions de consum, tant per denunciar i combatre les realitats injustes o insostenibles com per poder comprar a partir d’aquest criteri. El CRIC hi va afegir el panorama a nivell estatal.

De fet, en Joan Torres havia plantat la llavor del CRIC un any abans, amb el dossier El mercat i jo, de difusió molt limitada. Centrat en les relacions Nord-Sud, recollia reflexions suscitades pel desassossec que provoca, a una persona disconforme amb les injustícies socials, adonar-se del rellevant vincle que hi ha entre el consum, del qual tots participem, i el que passa al món.

En un dels articles hi parlava de la dificultat de conscienciar dels efectes socials i ambientals del consum, donat el mur de “nit i boira” que teixeixen els interessos del mercat i la publicitat. I deia: “Travessar el gruixut mur de ‘nit i boira’ avui pràcticament és impossible. […] Si l’actual administració i les entitats de ‘solvència contrastada’ no estan per aquesta feina, només queda l’opció de fer-ho nosaltres mateixos.” Amb aquesta intenció va fundar el CRIC.

El mercat i jo es va presentar a Barcelona a la primera edició de la Fira per la Terra que se celebra cada primavera; un altre símptoma que les ganes de difondre entre la societat la consciència, sobretot ambiental en aquest cas, estaven prenent embranzida. Després van venir més xerrades, sobretot a Catalunya, en les quals moltes persones es mostraven interessades pel que prometia el CRIC: una publicació per facilitar la pràctica d’un consum conscient en el dia a dia.

El consum crític al món

En Joan Torres estava bevent de les iniciatives d’arreu del món nascudes de la mateixa inquietud. Potser no per casualitat, la primera va sorgir allà on el consumisme i els poders amb els quals està lligat eren més inquietants: els Estats Units. Era el 1969 quan es va fundar el Council on Economic Priorities, que va fer el llibre Shopping for a better world i publicava un butlletí periòdic on avaluava les empreses, en especial les grans multinacionals, respecte a diversos paràmetres ecosocials. També va ser el 1969 quan es va obrir a Holanda la primera botiga amb productes de comerç just, el moviment que posava a l’abast dels ciutadans opcions de consum en què no es donaven els abusos laborals generalitzats darrere dels productes procedents del Sud.

Els anys següents van anar proliferant iniciatives en línies similars. Esmentaré només les més potents o les que més vam conèixer nosaltres:

  • ONG que estenien la pràctica del comerç just, com Oxfam International. Entre les més importants a l’Estat hi havia Alternativa 3, Sodepau, Setem, Intermón o Ideas.
  • Organitzacions que feien campanyes dirigides a canviar el comportament de les grans multinacionals, com l’holandesa A SEED (Action for Solidarity Environment Equality and Diversity) i la britànica World Development Movement (actualment Global Justice Now).
  • Entitats dedicades a la recerca i divulgació sobre aquests comportaments. Els principals exponents serien a Holanda SOMO (sigles en holandès de Centre de Recerca en Corpora- cions Multinacionals) o Transnational Institut, Corporate Watch al Regne Unit, CorpWatch als Estats Units o Corporate Europe Observatory.
  • Organitzacions que feien campanyes en temes en què les multinacionals hi tenen molt a veure: drets ambientals i socials (Christian Aid o Centro Nuovo Modello di Sviluppo); treball infantil (Anti-Slavery International); drets laborals (Women Working Worldwide); per l’alletament infantil (International Baby Food Action Network); o problemàtiques ecològiques (Greenpeace, Friends of the Earth, Women Environmental Network, ETC Group). El 1990 va arrencar a Holanda una de les campanyes que ha tingut més extensió internacional i èxits, la Clean Clothes Campaing (Campanya Roba Neta), per investigar sobre el terreny, denunciar i combatre els abusos laborals en el sector tèxtil. Setem és l’entitat responsable de la campanya a l’Estat.
  • Publicacions que divulgaven tota aquesta feina, com Multinational Monitor als Estats Units (aquesta i el Council on Economic Priorities són les úniques de les iniciatives que he mencionat que no segueixen en actiu) o The Ethical Consumer al Regne Unit.

Al costat de totes aquestes iniciatives orientades a denunciar i combatre les injustícies socials i els atacs al medi ambient comesos per les grans multinacionals, amb l’eix posat en el consum en menor o major mesura, els anys noranta s’anava forjant en les esferes més activistes el moviment antiglobalització, o alterglobalització, amb molts objectius compartits. Va prendre molta força justament coordinant-se a escala mundial en la resistència contra el capitalisme neoliberal. El gener del 1994 arrencava a Chiapas l’aixecament zapatista contra el Tractat de Lliure Comerç de l’Amèrica del Nord, i a l’octubre tenia lloc a Madrid una gran mobilització entorn de la cimera que hi celebrava el Fons Monetari Internacional en ocasió del seu cinquantè aniversari. L’antiglobalització va viure un punt d’inflexió a Seattle el 1999, amb més de 50.000 persones protestant a la cimera de l’Organització Mundial del Comerç. Van succeir-se les contracimeres, es va crear la xarxa periodística internacional Indymedia i es van celebrar diversos fòrums socials mundials. Tot això va contribuir a posar als ulls de l’opinió pública la responsabilitat de les institucions econòmiques i del mercat mundial en les extremes desigualtats del món i en la destrucció planetària.

 

Eclosió d’Opcions i d’altres iniciatives

A l’escalf d’aquest ambient social global va néixer Opcions, el 2002, i altres projectes molt relacionats:

  • A Andalusia es va fer un intent de revista similar, Consum@ Étic@. Però només va arribar a treure tres números.
  • A Madrid, un grup d’activistes d’Ecologistas en Acción van crear ConsumeHastaMorir, una iniciativa de contrapublicitat que avui segueix oferint al web contrapublicitat gràfi ca i audiovisual, textos i tallers. En els seves paraules: “ConsumeHastaMorir és una reflexió sobre la societat de consum usant un dels seus propis instruments, la publicitat, per mostrar fi ns a quin punt es pot morir consumint.”
  • Els moviments socials van crear l’Observatori de les Transnacionals, en el marc de la campanya Contra l’Europa del Capital. Tanmateix, va morir poc després de néixer. Va ser en una reunió d’aquest intent d’Observatori, a la qual vaig anar a presentar els dos primers números d’Opcions, on ens vam conèixer amb l’Álvaro Porro, que havia d’esdevenir un dels puntals de la revista.

Eren temps en què florien les iniciatives transformadores: el moviment ecologista estava molt actiu (amb la creació d’Ecologistes en Acció o la Plataforma Cívica per la Reducció de Residus), l’agricultura ecològica anava aprenent de la seva pròpia experimentació i s’estenia gràcies a l’aparició de cooperatives de consum, naixien conceptes com sobirania alimentària o agroecologia, es feia campanya contra els aliments transgènics, el comerç just no deixava d’estendre’s, i prenia forma l’economia social i solidària (amb la Red de Redes de Economía Alternativa y Solidaria – REAS al capdavant).

Els anys anteriors jo havia pres el relleu d’en Joan Torres a la direcció del CRIC. Amb unes quantes col·laboradores vam elaborar la primera guia de consum responsable que es feia a l’Estat: la Guia per al consum responsable de joguines. Després va venir el llibre Come y calla… o no, per difondre les idees del consum conscient, que va tenir molt bones vendes. També fèiem xerrades i, poc a poc, la recopilació de contactes de persones interessades a fer un consum conscient s’anava engruixint.

Aquests contactes es van convertir en els primers subscriptors d’Opcions: 400 en poques setmanes, 700 el primer any, i pujant sense parar fins al 2011. Sens dubte, Opcions havia vingut a omplir un buit que la societat tenia. Al llarg de tots els anys, unes 4.700 persones han estat subscriptores d’Opcions. Un dels trets definitoris de la revista era entendre el consum conscient com quelcom que va molt més enllà del canvi de marca. Per una banda, perquè reduir el consum és molt més prioritari que comprar opcions verdes o justes. I per una altra, perquè la vocació transformadora no en té prou amb l’acció individual. Aquesta és crucial perquè ens permet sentir-nos coherents i satisfets amb nosaltres mateixos (no canviem per obligació sinó perquè volem), però igualment ho és l’esfera de l’acció col·lectiva, per sentir-nos part de la comunitat i per guanyar poder davant de la tercera esfera, que seria la de les estructures polítiques i econòmiques, que són determinants per a l’esdevenir del món. Els canvis en totes tres esferes són importants, necessaris i poderosos, i la suma encara més.

 

Més informació per a la ciutadania

El 2008 van coincidir dues fi tes properes a la tasca del CRIC i que han multiplicat la divulgació del consum conscient: la publicació del llibre Consumir menos, vivir mejor, de Toni Lodeiro, i el naixement de Xucrut Teatre, una companyia que difon les idees i pràctiques a través del llenguatge teatral.

I el 2012 va aparèixer, sortosament, un altre mitjà especialitzat en consum conscient: Carro de combate. És conduït per un col·lectiu de dones periodistes que fa recerca sobre l’origen dels productes que consumim i en penja el resultat gratuïtament al web, juntament amb altres textos i informes. L’última recerca l’ha fet sobre l’oli de palma, aquest ingredient amagat des de fa anys a les etiquetes de molts productes i que d’un temps ençà veiem sovint a la publicitat: “sense oli de pa l m a”. Carro de combate ha viatjat a diversos països productors per investigar per què ara es vol evitar. Es finança amb les aportacions de qui vulgui fer-les, a qui anomena “mecenes”. Després han aparegut diverses publicacions més centrades en l’economia des d’una perspectiva afí. El 2013 va néixer la més robusta, Alternativas Económicas, un projecte cooperatiu de molta qualitat professional. L’any següent arribava El salmón contracorriente, un projecte d’informació crítica en línia de caràcter “social, solidari, responsable, sostenible i, sobretot, divulgatiu” (en les seves paraules). I nascuda també el 2014 tenim Ballena Blanca, una revista de medi ambient i economia que, amb una estètica original i moderna, explora noves maneres de cridar l’atenció sobre aquestes temàtiques. Comptem també amb un mitjà generalista que informa des de la mateixa vocació transformadora: El salto, fundat aquest any 2017 com a evolució de l’antic quinzenal Diagonal i una vintena d’altres projectes comunicatius de l’Estat, que han volgut cooperar per multiplicar les oportunitats d’incidència.

 

Ha canviat alguna cosa, el consum conscient?

Tots els que estem en aquest camí, en qualsevol de les seves múltiples branques, tenim o hem tingut alguna vegada el desig de canviar el món. Opcions va afegir l’adjectiu transformador al de conscient poc després d’arrencar, i moltes altres iniciatives han adoptat també aquesta eloqüent paraula.

El món no l’hem canviat, però sí que l’hem transformat en una mesura no anecdòtica. Avui no és estrany sentir als mitjans de comunicació de masses, tertulians o pensadors que fa vint anys eren activistes que l’statu quo considerava subversius. Els “sense parabens” han passat de les guies de consum conscient a la publicitat televisiva, qui més qui menys ha topat amb un mercat d’intercanvi pel carrer i el terme economia circular s’ha fet un lloc a l’escena. El “de proximitat” ha envaït les botigues de queviures, i moltes vegades (si bé, ai las, no totes) respon a una realitat.

Al començament d’aquest text remetia a un article que analitza la presència social del consum conscient al nostre país, avui. Les opcions de consum conscient es compten per centenars, i els ciutadans que les prenem per desenes de milers, o centenars de milers en el cas de les finances ètiques. Es podria haver arribat més lluny, sí, i també molt menys. I els últims anys s’ha produït un salt qualitatiu importantíssim per seguir amb més força. Segurament com a fruit de la convulsió social que van originar la PAH i el 15M, el consum conscient ha arribat a la tercera de les esferes de canvi de què parlava abans: la de les estructures, la que té un poder de canvi socialment significatiu més gran, on els plantejaments de polítiques institucionals, de comunicació o de facilitació de les alternatives prenen una dimensió totalment nova. L’exemple més emotiu per a mi és que avui l’Álvaro Porro dirigeix el Comissionat d’Economia Social, Desenvolupament Local i Consum de l’Ajuntament de Barcelona. En aquest article del Toni Lodeiro hi tenim una descripció de la penetració de “l’univers consum conscient” a les administracions de tot l’Estat, i en aquesta entrevista l’Álvaro ens parla dels reptes i possibilitats en el desenvolupament de polítiques públiques des del seu nou càrrec.

Com deia a l’editorial en què em vaig acomiadar com a directora d’Opcions: el món és cada cop més canviant i s’entrecreuen tendències cap a rumbs ben diferents, alguns de lluminosos i altres d’inquietants. Els valors i les accions del consum conscient i transformador poden ser un far encara més valuós que quan les aigües no estaven tan mogudes.

 

Share on FacebookTweet about this on TwitterShare on LinkedInPin on PinterestShare on Google+Email this to someone

Montse Peiron

Responsable de recerca d'Opcions.