Pressió per una nova llei de residus

Actualment s’està debatent l’avantprojecte de Llei de Residus i Recursos de Catalunya. Moltes entitats veuen aquest moment com una oportunitat per impedir que els productors posin al mercat productes que no poden ser recuperats, reutilitzats, reciclats o compostats.

La societat ha madurat i ja no creiem en la màgia que fa desaparèixer els residus de les llars i carrers. Els residus ens molesten, s’acumulen, contaminen i no n’hi ha prou amb llençar-los al contenidor que toca. L’objectiu és evitar que arribin a existir i, per això, es considera necessària una llei de residus que ho reguli.

 

Els residus que més generem

La nostra activitat diària produeix molts residus, directament o indirecta. Des que ens llevem i esmorzem fins que anem al llit després de rentar-nos les dents, utilitzem i acumulem un reguitzell d’articles que després es convertiran en residus. Diverses organitzacions ecològiques animen a reflexionar sobre la idoneïtat d’aquests articles que utilitzem al llarg del dia. Són necessaris? Com són? Es podrien reutilitzar o, directament, evitar? 

Si fem una radiografia dels residus que es generen en una ciutat, observem que abunden els productes d’un sol ús, és a dir, articles que un cop els hem utilitzat, els tirem perquè és difícil donar-los una altra utilitat. Càpsules de cafè, safates de plàstic, bosses d’un sol ús, canyetes, embolcalls de plàstic, envasos de beguda, etc. Són productes que agreugen el problema ambiental, especialment en mars i oceans, i per als quals ja comptem amb alternatives reutilitzables.

Ara mateix s’està debatent l’avantprojecte de Llei de Residus i Recursos de Catalunya.

Rezero, fundació que impulsa accions i polítiques transformadores de prevenció de residus, apunta que és necessària una llei que impedeixi als productors posar al mercat aquest tipus de productes. 

D’altra banda tenim un alt percentatge de malbaratament alimentari. Només a Catalunya, cada persona malbarata 35 kg de menjar cada any, segons dades de l’Agència Catalana de Residus. És habitual, doncs, trobar sobres de menjar i aliments en mal estat o caducats als contenidors. Safates senceres de carn envasada, trossos de pa, bocins de peix, ous, fruites i verdures, etc.

A part d’aprofitar els aliments que ens sobren d’algun àpat i així evitar tirar-los, calen mesures per reduir el malbaratament alimentari. S’ha d’incidir en l’origen, reduint la sobreproducció d’aliments, i en l’aprofitament dels excedents que no s’han pogut evitar. Aquestes són algunes de les mesures previstes a la proposició de llei sobre la reducció del malbaratament alimentari que espera ser aprovada al Parlament català des del febrer passat.

 

Un manifest per demanar una nova Llei de residus

Des de Rezero i Opcions s’ha iniciat una campanya de recollida de signatures per demanar un nou marc normatiu.

La idea d’avançar cap a una societat residu zero cada vegada pren més força i la responsabilitat ha de ser compartida.

La reducció de residus, una tasca compartida

Sovint, les campanyes institucionals relacionades amb els residus posen el focus en els petits gestos individuals. Hi ha moltes maneres de reduir la quantitat de residus que generem que només depenen de la voluntat de cadascú. Però diverses entitats sensibilitzades amb la cura del medi ambient reclamen que es garanteixi el dret a consumir sense que se’ns ompli la llar de residus. I en aquesta tasca, inevitablement, s’ha de parlar de corresponsabilitat, on l’administració pública i la indústria tenen un paper clau.

Ara mateix s’està debatent l’avantprojecte de Llei de Residus i Recursos de Catalunya. És un moment clau perquè la societat civil es posicioni i forci les administracions i la indústria a prendre mesures. Com reivindica Rosa Garcia, directora de Rezero, “Volem un nou marc normatiu que protegeixi la nostra salut i garanteixi el dret a consumir sense generar residus”.

Segons les entitats que donen suport a la campanya, aquesta nova llei ha d’incorporar propostes i instruments innovadors per construir societats més sostenibles. Entre altres coses, hauria de permetre:

 

  • Eliminar del mercat productes plàstics d’un sol ús. És una mesura que ja s’està aplicant en algunes regions. El Govern de les Illes Balears ha estat un dels pioners de l’Estat espanyol en aprovar una llei de residus que prohibeix els plàstics d’un sol ús.
  • Aplicar el sistema de dipòsit, devolució i retorn d’envasos. És una mesura que topa amb l’oposició de la indústria de l’envasat, però hi ha experiències que en mostren l’efectivitat. Es tracta de poder retornar els envasos a botigues i supermercats, de manera que augmenti el volum de recuperació. 
  • Instaurar sistemes de recollida de residus transparents i que apel·lin a l’individu. A Catalunya ja hi ha més de 200 municipis on s’hi ha implantat el Porta a Porta. És un sistema de recollida selectiva de residus que retira els contenidors dels carrers i recull les escombraries a la porta de casa, segons un calendari que cal seguir. Aquest model sovint va associat a l’aplicació d’una nova taxa de residus, el Pagament per Generació, que fixa l’import a pagar en funció de la quantitat i tipus de residus que es generen, de la mateixa manera com passa amb la llum o l’aigua, que es paga segons el consum que se’n fa.

 

El reciclatge avança a ritme lent però constant

“Pensa globalment, actua localment.” La consigna té sentit: a casa separem els residus i a les plantes de tractament es reciclen. Si assumim una responsabilitat individual, afavorim la gestió col·lectiva dels residus. 

Fer els deures a casa i separar els residus en cadascuna de les fraccions o, si cal, portar-los a la deixalleria permet reciclar-los i donar-los un tractament més sostenible. Aquest treball en equip permet, per exemple, reduir la sobreexplotació dels recursos naturals o disminuir els efectes de l’escalfament global. 

Les directrius europees fixen l’objectiu d’arribar, l’any 2020, al 50% de recollida selectiva. A Catalunya estem avançant a poc a poc cap aquesta xifra i actualment estem al voltant del 40%, però encara ens queda camí per recórrer, especialment pel que fa a la fracció orgànica. Si no hi ha l’opció de compostar-la a casa, és important separar-la bé de la resta de residus i tirar-la al contenidor marró.


Joana Ariet Porta

Responsable de comunicació d'Opcions